United States or Cyprus ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tan solament a un amic, per a qui mai havia tingut el secret més mínim, en Delmar va aclarir un dia el misteri. I s'oferia la història tan excepcional, tan estranya i rara, que l'amic va restar meravellat. Meravellat fins al punt de que, no podent reservar-se per si sol la revel·lació impensada, la va confiar a un altre amic. I aquest amic també va tenir la debilesa de comunicar-ho tot a un altre.

Jo vaig restar molt satisfeta, creient-me haver representat un paper de lluïment, dels que m

En Martí va restar esmaperdut i es pos

L'Andreu va restar enartat, ple d'esglai en pensar que la Tecla el deixava. La vella somreia de goig i mirant maliciosament els ulls de tothom va agafar l'infant i fent-li postures li deia: -Mira l'hereu de la casa salvada! ¡Anirem a mercat a comprar dos xurmés!... ¡i tindrem carreta!... i criarem nodrís!...

Llavors, la basarda creixia i els sobtaments esglaiadors sorgien; ara, una pedreta que cau, ara, una alenada de vent més forta o un estel que fuig i es perd rera un tossal; en tot, la sensibilitat d'En Joanín veia el senyal fatídic de l'ós que escometia el seu ramat; i passava la nit amb la majestat d'una regina, i s'avergonyia de restar com un espantaocells davant de tot un poble.

Va morir ella... va morir la criatura que duia a les entranyes... i des d'aquell punt, el seu home va semblar que es tornava boig... i així que veia un cavall, com si vegés el mal esperit. Tots els carreters varen restar pensatius contemplant el cadàver de l'establer. Era a vigílies de Setmana Santa.

Un dia que, com de costum, me vaig encaminar a casa seva, vaig restar estranyat de trobar la porta tancada. A pesar de que vaig sentir trepeig per dins, no vaig voler trucar, pensant que tal volta faria nosa, i vaig posar-me a passejar pel carrer amunt i avall.

El cadàver que negrejava, ja rodola per damunt la sorra humida; ara puja, ara baixa, s'atura, com si dubtés entre passar la nit al ras o restar en terra ferma o no deixar el bres de l'onada i la remor somiosa de l'aigua. ¡És Elsa morta!... servant encara tota la delícia de la seva elegància i tot l'encís de la seva bellesa augusta. Reposa en la sorra amb la lassitud de la mort!

Si fos nat comte del Nideck no hauria pogut servar un posat més noble i més digne a la taula fent senyal a Kasper que avancés aquell plat o destapés aquella ampolla. Anàvem a escometre el cap de senglar, quan mestre Tobies comparegué; però no estava sol i vam restar ben astorats de veure, drets al seu darrera, el baró de Zimmer-Bluderic i el seu seguidor. Vam aixecar-nos.