United States or Cuba ? Vote for the TOP Country of the Week !
-He sortit- responia -a donar un tomb. (Noteu que eren les quatre del matí.) Se'l miraven, i no se'l creien. Una parella va acompanyar-lo fins a casa seva, per tal de comprovar si efectivament vivia all
Amb tot digues- continua -per què vas ser colpejat. ¿Et demanava alguna cosa i perquè tu no me la daves, et vaig pegar? O bé et reclamava res? O bé em vaig barallar amb tu per algun xicot? O tot bevent, et vaig ofendre estant embriac? Com l'altre responia que res d'això, Xenofont li pregunta si era dels hoplites. -No- diu l'altre. -Dels peltastes? torna Xenofont.
D'aquella hora endavant, la Mió Pelifeta mai més va haver de menester pegats, car, de son natural, cada nou mesos posava un altre fill al món. I, a cada un que n'hi posava, la Mió deia an en Pelifet: -No et sàpiga greu! Menjadors avui, guanyadors demà... -Oital, Mió! -responia en Pelifet, rient i plorant a la vegada.
Petit! petit! marruech! marruech? comensá á dir lo frare acostantse á la boca del forn. Petit! petit!..... Sentiu ja 'm respont. En efecte dins del forn un bel carinyòs y seguit responia á la veu del sant.
-Sí- va seguir el malalt, -reneixeria a la vida; la perspectiva de veure'm voltat d'una nova família, d'estrényer els néts sobre el meu cor, la continuació de la nostra raça, em reviscolaria. Davant l'accent tendre, suau d'aquell home, em vaig sentir commòs. La damisel·la no responia.
Un invitat se li acosta per dir-li quelcom que ell agraeix amb un somriure gebrat i torna a passejar-se desficiós com si tingués un neguit i volgués haver finit la cerimònia per esvair un pensament agullonador. Sentia al seu damunt la mirada espalmadora dels ulls de Déu que li deien: què fas, Martí? i son cor anorreat no responia. Tot d'una, passa per l'església l'oreig de l'emoció. -La núvia!
-El d'abans d'ahir! responia, massa aclaparat per a poder aixecar la veu, llençant el diari sobre la taula. Hauria estat una novetat si alguna vegada el diari trobat hagués estat el d'ahir; però invariablement era sempre el d'abans d'ahir, excepte els dimars; llavores era el de dissabte.
Tot just s'havia deixat sentir el paroxisme llòbreg d'aquella veu, una altra veu formidable, la de seixanta gossos hi responia en els baluards del Nideck.
Cap buid no responia, i tantmateix el gos romania amatent. -Fet i fet, Lieverlé- digué el picador, -tens algún pesombre. Vaja, jeu i no em burxis més els nervis. Al mateix instant, una fressa exterior va colpir les nostres orelles.
-Com li devia escaure aquesta dona, a Huc! vaig dir-me dintre meu. I vaig posar-me a reparar-ne el vestit; responia a l'energia del cap: la m
Paraula Del Dia
Altres Mirant