United States or San Marino ? Vote for the TOP Country of the Week !
OLIVIA Donam el vel y tapam la cara; tornarem a escoltar un altre missatge del duc. VIOLA L'honorable mestreça d'aquesta casa, qui és? OLIVIA Parleu, jo respondré per ella. Què voleu? VIOLA Dieume, perfecta, incomparable y claríssima bellesa, si soc davant de la mestreça d'aquesta casa, perquè jo mai l'he vista.
-El preu ho mata tot- va respondre el cavaller. -Vós demaneu. Em penso que no renyirem.
-Dexi'm fer un salt i prou! va respondre el pastor, removent l'aigua amb la mà, perque no li conegués que reia d'ell. El pastor va pujar a una roca i es llenç
Ningú no va respondre. Ens miràvem els uns als altres: cada un considerava sa pròpia feblesa, i les cares reflectien culpables pensaments... Agafàrem la maleta Gladstone i desembarcàrem silenciosament. Inspeccionàrem el riu amunt i avall. Ningú no ens veia!
-Es s'astúcia -va respondre, ensalivant de satisfacció. -Ja us ho deia jo que s'astúcia i sa prudència eren armes molt fines. Ara n'heu tocades ses proves.
-Que no respira? va preguntar ple d'angúnia l'Andreu immòbil a la porta. El silenci penetrava en les ànimes callades com una punyida dolorosa i el metge seguia explorant sense saber què respondre. -Senyor metge! faci tot el que pugui- va suplicar l'Andreu emocionat i temerós sense gosar entrar a la cambra plena de paorositats pregones.
Va extremunciar-lo, va fer la recomanació de l'ànima... Un moment el pacient va obrir els ulls sense mirada. -Rivelles! -Es... l'últim vals -va respondre en Rivelles amb una veu que no era d'aquest món. Després un llarg silenci. Després la mort.
-Es clar! va respondre aquest, colpit de l'emoció de rebre una mirada d'aquells ulls de cel. I rest
Va observar-me alguns segons en silenci, i féu, en veu baixa: -Perdoneu-me, senyor, perdoneu-me! Havia esdevingut tot pàl·lid, sos llavis tremolaven. Al cap d'un instant afegí: -Què en penseu? -S'ha acabat... Morta! Aleshores, sense respondre cap paraula, s'assegué damunt una pedra ben gran, amb el front dins la mà, el colze damunt el genoll i els ulls fixos, com a anorreat.
Aquestes coses no s'han de cobrar. Oi, mare? -No- va respondre n'Àuria Maresa alzinant-se amb gallardia. -Sa vida es dóna, però no es ven. El cavaller va girar-se d'esquena i s'apart
Paraula Del Dia
Altres Mirant