United States or Georgia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Per evitar l'innecessari perill, vàrem fer la nostra visita a la ciutat amb l'ajut d'un guia. Jo mai no he topat amb un guia perfecte. Aquest tenia dues faltes: l'anglès que usava era francament dolent. No n'era pas, d'anglès, en realitat, ni sé com apel·lar-lo. La culpa no era tota seva: havia après a parlar-lo amb una senyora escocesa.
Aquella cambreta petita i tranquila, que surava sobre les aigües allunyant-se de la terra, tenia una mena de poesia que lligava dolçament amb la de les imatges somnioses que començaven a flotar per la meva pensa. Insensiblement vaig esmunyir-me de la realitat. Viatjava cap a un món desconegut, cap a un país fantàstic; i... així em vaig adormir.
-Costa de desenganyar-se'n. Talment un hom diria que són una vera realitat. Fitre, vetaquí per què cap boig no s'ho coneix. Mes, jo sí; jo encara no estic tan desballestat que hagi perdut la reflexió i no sàpiga malfiar-me de mí mateix.
Tot això ha estat per a dir-vos que les fetes, dites i visions que, mudades en històries, en aquest llibre he reunides, en part són ficció -potser la realitat més alta- i en part realitat -potser l'apariència més frívola. I que, amb això, ser
Accepta el calvari: segueix-me. I sí, jo prou hauria volgut fer-ho; ja m'hi decantava, i fins i tot trobava certa dolçor en el sacrifici, cert adormiment de la dolor en les quietuds melangioses de la resignació; però de cop i volta la realitat palpable i brutal m'envaïa amb una sotragada d'espant, i un jo esfereït, sense fe sinó en lo que tocava en els sentits i sense més amor que el de la vida material, posava en revolució tot el meu ésser. ¡Viure, viure! lluitar!
Que el pobre literat, mort en plena joventut, havia estat un dels apòstols locals més eloqüents i fervorosos de la doctrina realista, no era un secret per ningú. Que, predicant amb l'exemple, havia escrit Els barris baixos , tros de vida social arrencat, sagnant encara, de la realitat mateixa, prou ho sabia tothom.
Tal va ser la meva primera impressió de la realitat, però en vaig dubtar de seguida. ¿Què pasava? En Vadô, en Cadernera... Ah! durava encara la terrible navegació! -Al·leluia! al·leluia! Mireu, mestressa, lo que teníeu, a sa falda- va dir en Cadernera, mostrant-me un rem ajagut a frec dels meus peus.
Capbaix i caminant d'esma, me'n vaig ensomniat anguniosament per les imatges de la realitat i per les d'un esdevenidor, més dolorós encara, que estic preveient.
Per sa gran proximitat al poble, no s'havia fet la fàbrica nucli central de la colònia, i per això tots sos empleats, fora del sots-director o cap de quadres i el porter, en el poble residien; i, per no emmigranyar ni arruïnar el senyor Rector, se tenia generalment tancada la capella anexa al casal dels senyors; i, per no matar igualment de gana els mestres públics, els Banyoles havien construït i regalat al Municipi es- coles de planta i havien adjuntat als titulars, amb l'excusa d'alleugerir-los la feina, però en realitat per regir-los i ensinistrar-los més a la moderna, els professors que els havien semblat convenients.
-Ja els has dat les targetes? ¿Ja els has dat targetes? diu el seu pare... allò... volentse'n mig burlar, però en realitat tot content. -Jo no en tinc... -Ni jo... -Ja els en donaré!... I el noi comença a repartir unes targetes brutes que diuen: « Entrada del dador al obrador de Juan Pi ». El senyor Vintró les tenia molt temps ha, sense saber d'on les havia tretes: tot ve un dia que fa servei.
Paraula Del Dia
Altres Mirant