United States or Anguilla ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Un altre,rei... Mira, ja s'acaba... No, no: si no en trauràs pas res: vull que te
PORCIA Quina mercè li acorda la vostra pietat, Antoni? GRACIÀ La mercè d'una forca, res més, en nom de Déu!
Les senyores de la casa passen totes atrafegades. L'una porta uns draps fins; l'altra se'n duu el vas i la cullera. -No s'ofereix pas res? -Si som bones per alguna cosa... -No, gràcies. -És que ja ho saben: de dia, de nit, a qualsevol hora... Escolti, en aquest món... -Ja ho sé; jo els ho agraeixo. -Miri: si no ens ajudavem els uns als altres... vol dir que... -I què tal? que no parla?
En aquell sot del cementiri quedava, colgat a l'esbojarrada per quatre grapats de terra humida, una caixa negra entrebadada, al fons de la qual hi havia el cos, ert i tot regirat per les sacsejades, d'una pobra difunta en soleta de mitja i res en el cap esperrucat i verdejant.
Finalment, en vingueren cinc o sis que no pagaren res i Hâan, furiós, tirant-se cap a la porta, crid
Gairebé simultàniament, però, es clogué aquell exercici penós. Quan ell es creia d'haver arribat a una nota definitiva en son humorisme vulgaríssim de nyèbit d'automòbil, el senyor Joncar va dir: -Dispensi: el senyor Torrescasana no l'ha sentit de res. Vostè est
-Que encara estàs allí mateix? -Ca! Ja he estat en tres cases més. Ara serveixo a un desempleiat de l'Aduana, que no sé si és escrivent; vaja, és un dels principals. Al menos gasten molt. Són marit i muller sense família, però es tenen dos nebots afillats; dues criatures que semblen dos dimonis; tot el dia m'estan aturmentant, i això sí, no els digueu res, perquè, la senyora, sobretot els nebots. Per ells me'n vaig d'aquesta casa: com que ara acabo d'avisar al que li prenc la carn que si em sap alguna casa que m'ho digui. Ja podia anar a casa d'uns malitars , però filla, si vols que et digui la veritat, no m'agraden militarots; avui són aquí, dem
Generalment, d'aquests escrupolons de diàleg, mai se'n pot treure res en clar; però com ara les coses succeeixen de diversa manera que en el temps normal, veig que en la major part dels que un tot passant sent enraonar, predomina la idea de l'any vinent. Sempre sento: -Oh, l'any vinent ser
-Oh! No res, no farà, si és d'aquesta manera: Melrosada, no m'ho agrair
Després ha plegat el tovalló i ha begut un glopet d'aigua. -Déu meu, Déu meu! exclama Paulina. -Però és possible? Com s'ha atrevit a dir-m'ho? I jo no he sabut contestar-li res? Però és que ha perdut el seny? és que s'ha tornat boig? ¿De quina manera la nostra amistat ha pogut convertir-se en una cosa que jo no sospitava mai? El que passava a Paulina era verament per a preocupar-la una mica.
Paraula Del Dia
Altres Mirant