United States or Zimbabwe ? Vote for the TOP Country of the Week !


El ninotet, afalagat de les meves paraules, respongué: -Parleu, senyor; si és cosa de cròniques, estic disposat a satisfer-vos. Ara, de les altres coses no me'n encaparro. -Doncs, precisament, es tractaria de saber quins personatges representen els retrats segon i terç de la vostra galeria.

No pas per quins set sous havia de sacsejar-la, quan cap mal no li havia fet. Altrament, si hagués estat merescut un sacsejament, era a mi, que corresponia de fer-lo. Sentia quelcom com si apallisés el meu gos. I em va dir: -Aquesta roda davantera es belluga. -Si vós no la toqueu, res no es belluga. No es bellugava pas, abans: res que es pugui dir bellugament.

Vaig mirar-me'l atentament. ¡Noi, quina testa d'estudi! Per la riquesa de coloram i pel relleu podia comparar-se a un paisatge. I ¡quins detalls més interessants!

¡Ara aneu a saber per quins cinc sous jo em lliurava a meditacions transcendentals en l'esplendor d'aquelles matinades! El cas és que m'estranyava de viure i de la vida del món, i em sentia feliç, amb un desesperat anhel de capir la causa. ¡Això era espantosament divertit!

-Quins dies sol anar a Granollers? li preguntà. -Crec que sempre s'escau a primer de mes.

En haver travessat, Xenofont, recorrent el llarg de la línia: -Companys- diu -recordeu-vos de quantes batalles heu guanyat amb l'ajuda dels déus marxant vosaltres a l'atac, i quins patiments esperen els qui fugen de l'enemic: penseu també que som a les portes de Grècia. Doncs, seguiu Hèrcules Conductor i exhorteu-vos els uns als altres pel nom.

Com es feia admirar aquella gegantina agulla! ¡quins somnis feia venir a l'esperit! Talment s'apareixia com el desig etern de l'home per a arribar al més enllà... o com un símbol de l'ideal que aixeca a l'ànima humana de la misèria de la terra, per a llançar-la a la visió del infinit...

De les vegades que s'havia ajagut cruixit, amb la camisa encastada al cos com si formessin ella i pell una mateixa cosa... amb l'esquena adolorida com si se li mig partís l'espinada... amb la testa bullent com si la solellada de tot el dia li hagués deixat el cervell abrusat, ni tant sols en conservava memòria. ¿Per quins cinc sous havia d'encaboriar-s'hi, amb les fatigues passades?... Acabat de dir, acabat d'oferir.

-Ah, Déu meu, Déu meu! mentre no sigui un cop de feridura! I les dues pobres dones, cridant, gemegant i desolant-se, l'alçaren, l'una per les espatlles, l'altra pels peus, i el depositaren sobre el llit. Veu's aquí, tanmateix, a quins extrems pot portar-nos l'amor!

A la Lluïseta li feia l'efecte d'un títol de comèdia de màgia, però que fa riure molt. La tia Paulina no sabia per quins mars navegava, segons la Lluïseta. Demés s'exposava terriblement, perquè en Víctor era molt bona persona, però la tia Paulina anava sempre per un més difícil.