United States or Libya ? Vote for the TOP Country of the Week !
M'han fet pensar en una colla de devots que, acoblats davant d'un faristol, llegeixen un gros llibre de chor, tots muts i a peu dret, i, si algun tal vegada mormola quelcom de la lectura, els altres resten impassibles, sense alterar llur atenció ni pendre's tan sols la molèstia d'escoltar-se'l. Bé n'hi deuen trobar, de coses a llegir, en l'horitzó del mar, aquests pescadors.
No us descoratgeu, Tom: ja en sortireu... I, un cop n'hagueu sortit, us donaré quelcom d'allò més bonic! Ah! així: això és un bon minyó! -Molt bé! I quína cosa és, Mary? Digueu-me quína cosa és. -Deixeu-ho córrer, Tom. Ja sabeu que si dic que és bonic, és bonic. -Oi, Mary. Molt bé: m'hi aferrussaré altra vegada.
Després de passar per damunt les aigües enconcades del gorg glaçat, l'Andreu trucava a can Buscà. -Minyons de Déu! Obriu! Ningú no responia. L'Andreu sentia el pes feixuc del senglar que duia a coll i que anava perdent l'escalfor de la vida perduda. -Qui hi ha! -On sou! -Jo; l'Esparver! Au! ¡obriu, que vinc capolat! -Que porteu quelcom! -Sí, afanyeu-vos! ¡porto un senglar i vinc a fer capta!
Vaig aturar en sec les meves cabòries i conjectures, espantat i atordit. Bon Déu! ja no era el veïnatge dels ducs i de les rates el que més em repugnava: era l'ignot, l'abisme d'això que en diem seny , d'això que en diem ànima racional ... Vaig encendre el tros de ciri beneït, i, per fer quelcom, vaig carregar l'escopeta i mirar el rellotge. Eren les dotze i vint-i-tres minuts.
I ho vaig prometre així. Al Club vaig trobar Harris a la tarda, i vaig demanar-li de com li havia anat l'afer. -Oh! Tot va bé! va dir-me. -Tot va a cor què vols cor què desitges. Cap dificultat no hi ha per a marxar. Malgrat el que deia, quelcom de la seva manera d'enraonar suggeria una satisfacció incompleta: d'aital faisó, que vaig instar-lo perquè em donés detalls.
Diu que, quan jove, era guapo i ben plantat, un xic ple de carns i amb uns galtissos com un gabaig. Quelcom d'això hi hauria quan una donzella tan gentil i de tan bones prendes com donya Dolors se n'agrad
I això era la veritat: cercava quelcom per a esmerçar les forces que dormien dintre seu i que, revifades per l'onada tebiona de la primavera, li encenien la sang, encomanant-li fam de moviment i de brega.
-No has gosat!... Tant se val; ho sap... Aquesta menuda és molt viva... ho ha vist tot seguit... Deu estar contenta de plaure't perquè no ets un anabaptista qualsevol, tu... Representes quelcom d'enlairat; jo et dic que aquesta petita deu sentir-se afalagada, deu creure's feliça quan pensa que un senyor de la vila hi ha fixat l'esguard, un bell minyó, fresc, ben nodrit, rioler i àdhuc majestuós, quan porta la seva levita negra i les seves cadenes d'or sobre el ventre; jo sostinc que deu estimar-te més que no pas a tots els anabaptistes del món. ¿Que no coneix les dones el vell rabí Sichel?
Al següent dia el vent era del sud, la qual cosa féu inquietar el capità, car semblava que era igualment insegur moure's o aturar-se on estàvem. L'única esperança era que canviés abans que no succeís quelcom. Aleshores Ethelbertha havia començat a agafar antipatia al yacht . Deia que, per ella, hauria preferit passar la setmana en una banyera, trobant que almenys una banyera no es belluga.
Però, quan feia uns quants minuts que hi era, de cop i volta, al davant meu, cent metres més amunt, a la plataforma, quelcom es bellugà, i després un cap avanç
Paraula Del Dia
Altres Mirant