United States or British Virgin Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Així foren els amors de la Margarida i En Quel, amors sempre flairosos d'il·lusió i ventura. Ja fa prop d'un any que viuen tots solets en aquella casa de pagès afegint a les cantúries dels ocells els seus cants d'alegria. En Quel, sempre que va a la vessana canta i la Margarida mentre est

-Ola! poc pensava en tu, Quel! -En mi, no! en l'altre, ! -I ara! que et creus que estic enamorada? -Què jo! tants n'hi ha que et volten! -Tot un mosquer, oi? -Ben cert! tot un eixam! La Margarida caminava tota rumbosa i cofoia per sentir-se afalagada la vanitat que rau en tota dona que passa per la terra.

Se sentí una remor propera de fulles i branques rompudes i d'entre els arbres que vorejaven el gorg sortiren dos braços que enlairaven un infant blanc, escotorit i rodanxó que plorava amb vigoria! -Quel!... Mira!... és un noi!... i llengua!...

Ja s'hi veia. En Quel sortí d'un amagatall, crid

-Margarida, has matinejat molt avui! -, noi. ¡He sigut la primera que he arribat amb la molinera! -Prou que ho ! -I dôs? -Espera't, ja t'ho diré! En Quel va ajupir-se i en un instant arrepleg

En Quel, tot astorat, va demanar consell a la dona de la masia propera que era llarga, seca i menjada per l'enveja de tot el que veia al seu devora. -Què m'hi dieu, vós, Pona, que haveu tingut tantes famílies! -Són mals i no són mals! ¡Tampoc em creureu! -Què voleu dir? -No-res! -No em feu neguitejar! -Doncs, clar: sabeu què la vostra dona?

La Margarida restava immòbil, aclofada i esmaperduda, sense poder dir ni una paraula. En Quel en veure-la tremolar va sentir per ella una pietat tendra, desconeguda i estemordidora, i romangueren tots dos llarga estona sofrint una emoció que els torturava amb crueltat. A la fi, la Margarida va esclafir en un plor retingut i sofridor i En Quel mig penedit de la seua feta, s'acost

-Calla!... Calla!... Espera'm! No et moguis, per Déu, no et moguis!... Ja vinc amb la carreta!... I en Quel marx

-Tu, regira l'aulet; tu, les masies; tu, vés, mira tota l'albareda i la ribera entre els joncs i la bardissa i les garrigues! i tu, Quel, vés-te'n al gorg i allí, vigila, no fos cas que hi fes cap! va dir el pare sota el portal de pedra de sa pagesia.