United States or Russia ? Vote for the TOP Country of the Week !
I Christel, una mica embriagat, els mirava, tot dient-se: -Aquest bon seyor Kobus, quin bon home que és! Ah! el Senyor sap el que es fa, escampant les seves benediccions sobre la gent així: és com la rosada del cel, cadascú en rep la seva part. Finalment, tothom va sortir; Fritz anava al davant, amb el braç de Súzel sota el seu, tot dient: -Bé cal que acompanyi la meva balladora.
-Escolteu... per què serveixen el gats morts, Huck? -Per què serveixen? Per a guarir-hi berrugues. -Sí? Voleu dir? Jo conec un remei que és millor. -I ca! M'hi jugaria qualsevol cosa que no. Quín és? -Ves, aigua d'esca. -Aigua d'esca! No en daria una fulla de bruc, de l'aigua d'esca. -No la daríeu: oi? Ho heu provat mai? -No, jo no. Però Bob Tanner sí. -Qui us ho ha dit?
Però ha afegit, que en aquelles entranyes es revelava no sé quin engany o insídia contra mi: i naturalment ho encertava, perquè ell mateix tramava de calumniar-me davant vostre. Ell és, en efecte, qui ha llançat el rumor que jo meditava d'executar aquests projectes sense el vostre consentiment.
Llavors la mossa es va enretirar una mica, i la figura es va tornar a reflectir. ¡Quin plaer més voluptuós sentia la xicota en aquells moments! El mirall no era pas tan clar ni transparent com la lluna de cristall que somniava, però era més gran, molt més gran. S'hi veia tota, fins a mig cos, i no es cansava de mirar-se.
Però és això, lo que se'n diu agricultura; és això, lo que se'n diu criar bestiar, és això, lo que se'n diu cria de bestiar; és això, lo que se'n diu explotació de la terra. -Valga'm Sant Eudald gloriós! feia don Eudald, posant-se les mans al cap. ¡I quin modo de fantasiar! Es coneix que vostè és jove.
Que n'era, d'amable, la seva mare! ¡Quin parlar tenia més entrador! Què no hauria fet, ell, per complaure-la! I sí! amb aquells peixets l'havia alegrada, sí!
Knapwurst va continuar: -En aquells temps llunyans, aleshores que els grans cavallers anaven guerrejant, batallant, disputant-se un recó de bosc, un títol i de vegades menys, amb quin menyspreu no esguardaven el pobrissó escribentet, l'home de lletres i de càbales, vestit de rovell, amb els estres d'escriure a la cintura per tota arma, i les barbes de la seva ploma per senyera!
-Ah! va fer, tot interceptant-nos el camí amb el seu bastó, -on diable correu, tan de préssa? ¿I el desdejuni? -El desdejuni!... quin desdejuni? deman
Tinc la carta vostra en la que'm senyaleu quin ha d'esser el meu comportament y us juro que no me n'he apartat en lo més minim; ab aquesta carta és ab lo que espero justificarme completament y confondreus com us mereixeu. Penseu de mi lo que us sembli. Poso per un moment la deferencia de banda y parlo per lo que'm dicta el ressentiment. -El furiosament maltractat, Malvolí.»
Van lligar el senglar per les potes del darrera i van penjar-lo en el balcó de casa el carnisser de la plaça. Quin rebombori va esclatar! L'Andreu, voltat dels homes que li feien l'amic plens de vanitat, va recordar-se de la Tecla i del seu fill; mir
Paraula Del Dia
Altres Mirant