United States or Seychelles ? Vote for the TOP Country of the Week !


SOLANIO Aquest coquí de juheu, ab els séus crits, ha desvetllat al dux qui ha anat ab ell a regirar l'embarcació de Bassanio. SALARINO Ha fet tard; la nau ja brandava a tota vela. Però al dux se li ha fet creure que Llorenç y la seva aimada Jèssica han sigut descoberts, junts, en una góndola, y ademés, Antoni li ha confirmat també que'ls dos amants no eren al navili de Bassanio.

Un noi de cinc anys! ¡Àngel de Déu! -Aquí hi ha una amiga de la seva mare que el vol veure. Volem el noi! El noi!! ¡¡¡El noi!!! -Callin!!! Aquí no hi ha cap noi mort. -Ai quina picardia! Ara ens el fan fonedís! Doncs que obrin el corralet! -Si sempre ha estat obert! Entreu-hi! -A bona hora! L'han dut a una altra banda! Qui sap a on l'hauran enterrat! Ai, si jo fos home!

Doncs, com noia espiritual, bonica y fidel de regnar pera sempre més en el meu cor. Els nostres companys ja ens esperen ab llurs disfreces. ANTONI Qui hi ha aquí? GRACIÀ Sóu el senyor Antoni?

»Però Heraclides, pel que m'ha declarat, troba que són massa diners. , però t'és molt més fàcil avui llevar aquests diners i pagar-los, que no pas abans de venir nosaltres a tu, la dezena part. Perquè no és el nombre que determina el molt i el poc, sinó els medis de qui paga i de qui rep; i ara la teva renda anual supera tot el fons que abans posseïes.

Molt a gust compro y venc ab vosaltres, hi passejo, hi parlo, y demés coses per l'istil; però de cap manera vull menjar, beure ni pregar ab vosaltres. Què's diu de nou pel Rialto? Qui cap aquí? BASSANIO Es el senyor Antoni.

-El Senyor va dar-lo i el Senyor l'ha pres. Beneït sigui el nom del Senyor! Però és tan dur, oh!, és tan dur! El dissabte passat, ahir, com aquell qui diu, Joe m'engeg

I certament que més val així, car a un hom se li acut de pensar que, cada vegada que un vinater francès ven una ampolla a un hostaler o botiguer alemany, rumia el fet de Sedan, que li ve al cap tot seguit. És una venjança sense solta; car, tenint en compte que no és l'alemany qui la beu, el càstig cau sobre algun innocent viatger anglès.

Era aquí a on ell es tancava per a repassar comptes, compulsar escriptures i comptar diners. Aquí hi discorria les peripècies de son interminable plet, i aquí, darrerament, hi desfogava sa mal dissimulada múrria contra l'hereu Montbrió, a qui no podia veure ni en pintura.

Si de lluny reparàvem munió de gent aturada en un carrer, ja se sabia: tots haviem de dir: -Que n'hi ha, de badocs, a Barcelona!... Ai pàtria, pàtria! Qui t'ha vist i et veu! Ara és ben al revés! Sembla impossible que en tan poc temps hajam passat d'aquella vanitosa indiferència, d'aquella supèrbia presumptuosa, a la curiositat infantil més extremada.

Tot allò que fugi i s'escapi, estareu en condicions de perseguir-ho i de trobar-ne la petja: i si algú ens resisteix, amb vosaltres assajarem de posar-li les mans a sobre. Llavors Xenofont pregunta: ¿A quina distància del mar pretens que t'ha de seguir l'exèrcit? Seures respon: -Mai a més de set jornades; i sovint a menys. Després d'això, s'autoritza per parlar a qui vulgui.