United States or Wallis and Futuna ? Vote for the TOP Country of the Week !
Quin disbarat! En Xaneta i jo en protestàrem amb tota l'ànima. El pobre Lluís era un xicot delicat de salut; i en els sécs desmaiats de la seva cara llargaruda i en el mirar ombrívol dels seus grossos ulls melangiosos prou s'hi llegia l'ànsia, que li donava la perspectiva d'una nit al ras. Però nosaltres no tinguérem pietat. Que s'abrigués bé; no valia res engorronir-se; a tombar aires i soleiades; perdre una nit no matava ningú; encara li seria bo; s'enfortiria. No se'n donava vergonya d'ésser tan miqueta? I tan diguérem que el minyó s'hagué de rendir als nostres arguments. Acordàrem, doncs, que a dues hores en punt de la matinada ens trobaríem a la placeta de l'església; i, davant de dos dits, que en Xaneta ens present
I jo pregunto: no coneixent la llengua ¿com hem d'estudiar les ciències que en ella estan escrites? ¡Prou se coneix, fill meu, amb la marxa de la societat moderna! ¡Prou se coneix que no anem a la font!
-Prou sé per quína cosa heu vingut aquí- digué la bruixa. -És una gran beneiteria! Però tanmateix ser
Perquè teniu quatre cassigalls voleu fer vida de senyors! -Calleu! no la gico anar i prou! ¡Mireu com s'aixereix, l'amo de la carbassa buida! La Tecla cercava dalerosa una plasenteria de l'infant que l'aidés a espargir aquella tempesta. -Què criden? Què criden? ¡mireu el noi quina baballa! Sembla un tirarany de la cort. ¿Fa, mare, que això són les dents?
-Prou! exclam
-Res, filla, res! ¡La tomia prou ho va posar en clar! Era un àngel... pobreta! -Quines males llengües! ¡Hi ha gent que porta verí com els escorpins!
Aquell continuà, tot menjant-se-la amb els ulls: -Te trobo més hermosa que mai, però traspassada d'un modo que em trenca el cor. ¿Què estàs malalta, filla? -Si, malalta d'enyorament, de passió d'ànima i... de tan fingir un valor que fa temps que el som acabat. ¡Prou que t'ho contava en mes cartes, però tu no me'n creies!...
Els grecs de la reraguarda són els que reben més dany, sense poder tornar-s'hi: ja que els arquers cretesos tiraven més curt que els perses, i al mateix temps, anant armats a la lleugera, els havien tancat en el centre dels hoplites. Per altra banda, els javaliners no arribaven prou lluny per encertar els foners enemics.
Algunes velles, amb l'escombra a la mà, els miraven passar i deien: -Van a arreplegar el diner dels poblets; això prou que és hora d'amanir el mitjot; vindr
Xenofont llavors fa circular l'orde a tots els que s'escaiguin fora dels trets, de portar llenya i tirar-la entre ells i els enemics. Quan ja n'hi ha prou, hi calen foc; en calen també a les cases de vora el fossat, perquè els enemics s'hi entretinguin. Així, amb penes i fatigues es retiren d'aquesta posició, havent fet entre ells i els enemics una barrera de foc.
Paraula Del Dia
Altres Mirant