United States or Liberia ? Vote for the TOP Country of the Week !


La tia Polly sentí una sobtada angoixa de remordiment. La cosa, així, prenia un nou aspecte: ço que era cruel envers un gat podia ésser també cruel envers un noi. Començ

-No sóc de vós més amada que no pas qualsevol altra? semblaven dir els ulls de la donzelleta de la mar quan ell la prenia en sos braços i li besava el front formós.

Un chor de lloances percudia l'ambient de la saleta. Es retreien dites i acudits d'altres infants; es feien comparances. La conversa prenia volada. Un jove que havia romàs en col·loqui a part amb una senyoreta molt il·lustrada (mecanògrafa, precisament), s'adon

Aquests detalls m'interessaven extraordinàriament. La conversa prenia per mateixa el camí que jo li hauria volgut fer seguir. Vaig resoldre d'aprofitar-me'n. -El comte, doncs, no ha tingut grans passions, senyor Knapwurst? -Cap, doctor Fritz, cap, i és llàstima, perquè les grans passions fan la glòria de les grans famílies.

A fi de comptes, tant de fatiga, tant de repós. I si, després de dotze o catorze hores de treball, en tenia mitja dotzena per a jeure, ja no necessitava més. Però mai se les prenia senceres, les sis hores.

Ha restat molt : sembla que dormi. De seguida els prenia per la , i, vulgues no vulgues, els conduïa davant del cadàver i els obligava a mirar-lo d'aprop. La mateixa senyora tractava, periòdicament, aconsolar En Llucià. -Fill meu, no t'ho prenguis així. Ell te l'ha donat: Ell te la pren.

El secret d'en Carxofa per a mantenir un prestigi de què no era pas mereixedor, consistia a tirar sempre sobre segur. Per més ànecs que passessin a tret de la seva espingarda, ell no es prenia pas la molèstia d'apuntar.

Ja ho que ho és de dur... però tant se val: pot costar més, pot costar menys, però ell caurà... Vull dir jo que hi ha força, hi ha braó!... I en un esplet de joventut i força, enlairava el càvec, prenia embranzida i l'enfonzava a la roca que s'anava esberlant a bocins.

Després el bressol va aturar-se a poc a poc i sentí el respir del ca que dormia dins d'un cofí. La veu de la vella prenia una dolcesa sinistra. S'atansava a les oïdes fent una remor suau, com el mosquit que s'acosta cantant per donar la fiblada. -Tu t'ho penses... ho parles i tria entre la misèria i la fam o la salvació de tots.