United States or Bermuda ? Vote for the TOP Country of the Week !
I ell vos ha fet tastar la ganduleria, a vosaltres, fills del treball; vos ha imbuït instints de rampinya, que vostres passats no havien conegut, i us ha conduït fins a les portes del crim, tot dient-vos que era això un acte de justícia. Igual que els cans, li caçàveu les llebres a canvi dels ossos que us tirava.
Aquella matinada, ja havia tocat un quart de cinc, i l'establer no tenia obertes les portes de la quadra. Varen tocar dos quarts... tampoc. -Potser s'ha adormit, el mala pècora... botzinaven enfurismats els carreters. -Vell del dimoni! va fer un. ¿No vols obrir, com cent banyetes?... -Malsangro! va cridar un altre, tot trucant a les portes amb un roc. -Obra, com un llamp de Déu!
Des d'aquí fa dues etapes, dotze parasangues, fins a Plaça dels Terrissers, ciutat poblada, l'última del territori de la Mèdia. I d'allí fa tres etapes, trenta parasangues, i arriba a Pla del Caistre, ciutat poblada. Hi romangué cinc dies. Hom devia als soldats la paga de més de tres mesos, i sovint venien a reclamar a les seves portes. Ell els entretenia amb esperances, i es veia clar que li sabia greu: perquè Cirus no era de mena de no pagar quan tenia de què. En això, Epiaxa, dóna de Siènmesis, rei de Cilícia, arriba a l'allotjament de Cirus; i corregué la veu que havia donat a Cirus qui-sap els diners. Cirus pag
No transitava ningú. El carrer se badava a la soletat, desert, mut amb un callament de sepulcre, les portes tancades, les finestres sense llum.
Repleguen de seguida tots els cabals del camp, transporten a l'interior el mercat de queviures, tanquen les portes i apareixen en armes dalt de les muralles. Llavors els promovedors d'aquest disturbi acusen els generals d'haver espatllat l'afer. Els arcadians i els aqueus es reuneixen de banda.
Els generals prenien clarícies sobre Seutes, si era enemic o amic, si calia travessar la Muntanya Sagrada o bé fer-hi un tomb per mig de la Tràcia. Estant en aquestes converses, els soldats s'arrenquen de les armes i corren furients cap a les portes, a fi de tornar a entrar dins els murs.
Valia més produir un soroll curt, per fort que fos, que no pas molts de seguits. Maleïda porta! Vaig agafar-la amb un impuls vehement i la vaig obrir de bat a bat d'una sola batzegada. I, no res, no va fer ni la fressa més lleu. Les altres portes ja no em donaven tanta d'ànsia perquè distaven més de la cambra del pare. Grapada a la una, grapada a l'altra, en un moment vaig ésser a l'escala.
-Tu, Fritz- continuà, sense escoltar-me, -ets un digne, un brau minyò; el Cel t'ha posat damunt la testa innombrables benediccions; no cal sinó veure la teva bona cara, la teva mirada franca, el teu somriure ple de bona jeia, per estar alegre... En una paraula portes sort a la gent, és positiu... Sempre ho he dit, i la prova sé... ¿La vols saber, la prova? -Sí, per ma fe!
JÈSSICA Vaig a tancar les portes, a daurarme ab alguns ducats més y sóc ab vós. GRACIÀ Pel meu capell us juro que no es juheva sinó gentil, aquesta. LLORENÇ Malehit jo siga, sinó l'estimo ab tot el meu cor! Perque es espiritual, tant com jo puc judicarla; es bonica, si els meus ulls no m'enganyen y de que es fidel n'ha donat palesa mostra.
-Apa, Joan. Ull viu! Ja portes l'esmorzar? No tindràs pas por? -Fugiu, home! El vailet havia rebut amb passió aquella comanda extraordinària. Les ànsies d'aventura que flotaven, imprecises, en el seu imaginar d'adolescent, ara es congriaven al volt d'una actuació concreta. Hi havia un principi de perill, un fons de sorpresa, la nit, la presència d'un crim inesbrinable...
Paraula Del Dia
Altres Mirant