United States or Libya ? Vote for the TOP Country of the Week !
-No sé pas com teniu pit, Andreu! -I ja em podeu mirar bé que no m'ha queixalat! Ni una gota de sang! -Un dia pendreu mal. -No pas si Déu vol i l'Esperit Sant! -Creieu que em sabria greu... sort tenim de vós... que de tant en tant feu matança!... ¡Pobres conreus!
Però escolta: pagaràs interès, aquesta vegada: el cinc per cent. Tos manlleus em plau que siguin sense interès; però els dels altres... -Oh! Déu meu! Qui et diu el contrari! féu David. -Mentre aquestes pobres criatures siguin felices... El pare ja em tornar
I d'aquelles pobres dones d'all
-No me'n fiariu pas d'una noa aixís! La església del poble mig enrunada és al cim d'un turonet. Els murmuris de la mar hi arriben com una oració llunyana. La ventada flairosa hi entra confiada com una devota, i els Sants barrocs apar que somriguin joiosos en els ninxos en veure la munior dels pobres de l'art que hi entra consirosa.
A costa dels pobres pulmons del primer fill, la mare adquireix l'experiència de què a les criatures no se'ls ha de posar la faixa tan estreta. A còpia de bonys al cap de l'hereu, la mare aprèn que no es pot deixar soles a les criatures en el llit. Deu o dotze enfits que han portat a l'hereu a les portes de la mort, ensenyen als seus pares que no es poden donar moltes llaminadures als infants.
-Però, en nom de Déu! digué Katel; -no em vingueu amb els vostres prussians! pobres diables que no porten deu thalers, i que s'ho posen tot al damunt, per a semblar alguna cosa, Nosaltres, som altra gent, sabem on ajeure el cap, de nit, i no és damunt d'un còdol, gràcies a Déu! I també sabem on cal trobar una botella de bon vi, quan ens plau de beure'n una.
-De vegades les pobres dones es perden si tenen la desgràcia d'anar a raure amb un gandulot. Veu? Potser aquesta dona no hauria donat res què dir, i per mor d'ell... qui sap?
Li feren capir que sos pobres parracs farien el fet, per a començar, encara que fos el costum dels rics pirates de començar amb el guarda-roba complet.
Ja s'acabarien aquests cofis i mofis!... -Si hi hagués una dotzena de mares com jo... -Anem-se'n, tornem a ca la ciutat. La gran munió de gent entrava cridant i gemegant: -Pobres mares! Pobres fills!...
En cada pàgina del cantor dels pobres, del «poeta dels humils» com l'anomenaven els contemporanis, el rimaire inèdit de muntanya hi sentia bategar el cor del gran home, tot ell encès de pietat per als seus germans obscurs. Els herois anònims cantats per en Dasca li poblaven a tota hora la imaginació.
Paraula Del Dia
Altres Mirant