United States or Andorra ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un dia de calma, llavores que la mar semblava adormida i l'aire aturat per art d'encantament, Gemma se sentí absorta i tot oblidant- se que anava vestida de pobre i que era colrada del sol, va cantar com cantava en sa infantesa senyorívola. En sentir-la tota la corrúa de l'art va atansar-s'hi sigilosament i van voltar-la aguantant-se els respirs.

-, vamos, ... s'encarrega de dir el pobre senyor Vintró. -Que farem el quinto , en acabat? diu el senyor que canta les boles. -Ca!... no tindrem temps... Calli, calli! -Bueno, aquesta bola ara me la menjaré... Ja està. -Fill, no t'empassis el paper, que fa mal, surt una senyora d'edat.

A la fi, el pobre Guim veient que tornava a nevar i que era tan lluny i que si deixava el seu fill potser l'ós se'l menjaria, s'alç

No hi havia res que el commogués tant com l'espectacle de l'humil trepitjat pel poderós, de l'ignorant escarnit pel savi, del pobre esclavitzat pel ric. Acondolit a tota hora de la humanitat afligida pel dolor, es passava la vida somniant amb l'adveniment d'una edat nova, perfumada de bondats, en la que grans i xics arribessin a viure frec a frec, sense rancúnies ni vergonyes.

El que veig sempre és un o altre senyor, com per exemple el que aquí veuen, que pertot allí on passa sent preguntar: -Ai, ai! qui deu ser, aquell. I això, repetit per espai de moltes hores, ha de posar el pobre home de manera que a l'arribar a casa seva deu pensar: -Qui , jo? I ¿que hi fa falta mai el pinxo carregat de mocadors en les butxaques i de caramelos? Allò és farcell dolç!

-Quína mena de criatura sóu? demanaren, mentre l'aneguet es girava d'una banda a l'altra i els saludava tan com podia. -Sóu terriblement lleig! digueren els ànecs fers. -Però això tan se'ns en dona, mentre no us caseu en nostra família. Pobre minyó! No havia pas pensat en casori: Tot el que necessitava era el permís de raure entre els joncs i beure un poc de aigua de l'aiguamoll.

Aquesta entrada de la tia Paulina, al pobre Melrosada no n'hi va fer gens, de gràcia; i, no sabent com pendre-s'ho, digué: -Ah! ? Li ho han contat?... Res! Una equivocació tothom la pot tenir. -Però fugi! El meu nebot, amb aquell cap tan gros! imagini's! Els nens es posaren a riure i començaren a fer disbarats. En Melrosada estava violent, i la tia Paulina es rebentava per dir una pila de coses.

Ell, pobre home!, s'hi fon, de no poder anar al matinet a les flors per comprar llavors de francesilla o esqueixos de clavellina, ¡ell que és tan enginyós! ¡Quines cascades hi faria, si es pogués veure una torreta seva!... Glorietes de canya verda, assientos rústecs, jocs d'aigua... Faria cries de tot... fins de granotes!

Aleshores va complir-se la profecia de la seva dona, i no va tenir més remei l'apotecari que posar-se a demanar caritat. Aquell home que en la seva edat d'or havia sigut amo de tanta moneda històrica, ara que era pobre i vell, s'hauria de veure captant monedalla moderna als transeünts.

El seu pare va dir: -Ja que sóc un ase, no vui que el meu fill ho siga. I el fa estudiar per advocat. El pobre senyor est