United States or Mauritania ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tinc el cor ple de goig: tes paraules me fan pressentir la bogeria de la felicitat; però, en lloc de fer-me riure com les alegries, sento més i més ganes de plorar. ¡Jo que em creia que sols les penes donaven llàgrimes!... -És un error del qual ens hem de sostreure els temperaments com tu i com jo. Les rialles són sols demostratives de les afeccions lleugeres i superficials.

-Calla!... Calla!... va cridar l'home ple d'esglai, apartant-se d'ella horroritzat i vençut. -Què en farem d'un fill sense llengua?

El camí obert en la roca per on muntava el carruatge, tot ple de sorra, de pedres, de grava i senyalat per roderes profundes que hi havien fet les carretes feixugues del país, tirades per bous i vaques, era tan estret, que el fusell topava de vegades per tots dos costats en la roca.

Ella no era vanament somniadora, i encar no sabia lo que fos l'estranyesa d'un calfred en ple dia ni el delectament de guaitar les estrelles de bella nit.

De la terra remoguda pels talps, ni en fa cabal, i això que abans els perseguia infantívolament tot ple de joia. Fins i tot aquell estiu pass

Tots els ciclistes abandonaren llurs màquines en terra, fugint bosc endins, com si els empaitessin. De darrera cada arbre atalaiava un cap ple d'ira i ple d'aigua.

Però al cap de molta estona, quan les ombres endolcidores ja queien damunt la terra i els pollancs eren d'un argentat fonedís, en ple camp, hagué d'aturar-se el tren. L'anterior havia descarrilat. Era joc de poques taules, però, la neteja de la via. Ja un seguit d'obrers hi treballava. S'hi escolaren cosa de tres hores. El parent d'En Pepaito les pass

-No, estic en ple escorcoll d'una qüestió greu; poc dormiré, abans d'haver-la resolta. -Diable!... I aquesta qüestió...?

Al sentir aquesta resposta vaig abaixar el cap sense ganes d'afegir un mot, perquè que les obres de pietat que no es fan a cor dolç són encens per al dimoni; més no poguí evitar que els ulls se m'enlloressin. L'avi Mauva replicà: -Jo tampoc no hai promès res, Saura; però, quan es bon blat s'ajeu de ple, no vull ésser s'espiga buida, que s'alça dreta en mig des camp. Penseu-vos-hi , Saura.

Es girava d'ací d'allà, brandava el cap, deixava les seves gàbies en terra amb un moviment de mala humor i tornava a pendre-les com si anés a posar-se en marxa; estava neguitós; i a la fi, quan jo havia ja fet pensament d'aixecar-me, va sortir de polleguera i, encarant-se amb mi, va dir reganyosament: -Que ens hi hem de fer vells aquí? Ai vatua! Ja en tinc es sarró ple. Veniu o no veniu?