United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !


La nostra ruta era fatal, perquè el bastiment, ple d'aigua i amb el centre de pesantor desllorigat, així que no hagués seguit el jaient de la correntada s'hauria tombat sense remei.

Però no era pas la mort del Picotí, el que més mal li feia a la consciència, sinó el record de l'obstinació, de l'afany, amb què havia demanat, amb què havia exigit a Déu aquell fill que ara li emmetzinava la vida. D'un cap de dia a l'altre tenia el cervell ple del passat.

La dona humil era l'encís de la intimitat, del sacrifici i de l'amor ple de tendreses i d'aquelles alegries que entren pregones i tenen l'aroma de les flors boscanes. I En Martí covardament la deix

El sol batia de ple a ple els flancs de les muntanyes més altes. Sa llum reflectida produïa angoixa als ulls i certa aprehensió de xafogor a l'esperit. Els boscos s'arroentaven a poc a poc. La calda de les rigoroses diades estiuenques es pressentia ja per una mena de bleix ardorós i las que ens embolcallava.

Jo remava sempre, i res no veia acostar-se. El marge restava una ombra misteriosa, amb la foscor de la nit: érem de ple dins les coses sobrenaturals. Jo pensava amb follets, gnoms, focs follets, i amb aquestes arteroses sirenes que, assegudes tota la nit sobre les roques, atreuen els passatgers al mig dels remolins i als abismes.

Esbrellant-se al sol, veiérem una làpida escrita. La llegírem amb els ulls plens de llàgrimes i el cor ple de Déu. Deia això: «Aquesta làpida la pos

La dona que serveix posa els gots boca avall en un rentamans ple d'aigua. Al voltant de l'enramada, on hi ha uns taulons, que fan de banc, s'estan asseguts els venedors que van garlant calmosament, mentre sotgen els animals, que tenen pel ronsal, esperant un comprador que els convingui. Hi ha la noia de can Lloret amb el fill al pit. El vell de can Mirot, que fa trenta anys que va a la fira.

Els escolans ajudaven les misses més distrets, guaitant els homes que garlant en veu alta, guarnien l'església amb tota pompa. L'altar major era ple de flors aromoses, de ciris nous, de canalobres lluents, de catifes blanes que xuclaven les remors dels que hi passaven pel damunt. Les aranyes penjades al sostre pujaven i baixaven silents i curulles de ciris encesos.

En Pere es va quedar tot sorprès...; no hi havia caigut ell en que tot el poble n'aniria ple!... -Diu que et va donar tant bell sufoc, la Pepeta... i canviant de to: -la mossa de casa ho contava a nit, al tornar-ne... La mossa!... va pensar en Pere. -és a dir que les noies en parlen!... És a dir que... llamp de llamp!... ni menys hi havia caigut ell en que al poble hi hagués mosses!...

És ben seva! i va tapar-se la ferida que li sagnava i va somriure fent una moxaina a la seva promesa. ¡Ara, estic content! L'Elena va trencar en un plor ple d'un sentiment desconegut.