United States or Iraq ? Vote for the TOP Country of the Week !
El que ens dalia era l'espera; i no dic res del fred. Els peus se'ns glaçaven. -Passegem, passegem, -aconsell
No té cap importància el dir: «Ahir a la tarda vaig agafar quinze dotzenes de perques», o bé: «El dilluns darrer vaig pescar un gobi que feia tres peus, del cap a la cua, i pesava divuit lliures.» Són confidències sense habilitat, sense traça, que demostren coratge i res més. Un pescador com cal, s'avergonyiria d'emprar semblant sistema; el seu tarann
Jo vaig tornar a muntar al meu cavall, que no semblava pas malcontent de deixondir-se les cames, havent romàs la meitat de la nit amb els peus damunt el gel. Vaig acompanyar el trineu fins a l'eixida del congost, i tot havent-nos saludat greument, així com se fa entre senyors i burgesos, ells giraren a m
Llavors van veure ben clar per quin motiu els tracis porten pell de guineu sobre el cap i sobre les orelles, i túniques que no sols els emboliquen el pit, sinó també les cuixes, i per què a cavall, porten unes capes fins als peus, i no clàmides.
D'aquell dia ençà, a casa la Sisca tot eren raons entre les veïnes i parentes. El pobre hereuet no tenia pau ni repòs, totes volien breçar-lo, vestir-lo, besar-lo i donar-li el pit. Li deien el «Jesuset de ca la Sisca», i els seus peus havien rebut més besades amoroses que'ls del Jesús Infant de la sufragània de la vora.
Un àngel de Déu de cinc anys, que sens coneixe'l l'estava veient, blanc com un glop de llet, ros com un fil d'or, amb unes galtetes... ¡Ai pobret!... ¡Donen tant de gust quan un se'ls veu amb aquells ullets tan eixerits, i grassonets que amb una gota d'oli se'ls pot resseguir de cap a peus... i amb aquell parlar mig palpissot que els escau tant! -I bé, com ha estat? com ha sigut la mala ànima?...
Vaig atansar-m'hi d'escallimpantes i vaig tocar-la d'un muscle a fi d'endreçar-li alguna pregunta. O Déu meu, quina horror! Al meu contacte va esgarrifar-se de cap a peus, se redreç
-Aquesta es volgué descalçar perquè ses botes li feen mal; però... -Mala negada! No hi havia manera d'agontar es peus nus en terra. Ses pedres cremaven com brases vives. -Oidà, pubilla: ¿te'n recordes, d'aquell homo que llaurava sa vinya? Era com un vedell, gras, roig de pèl, taujanàs, amb un posat de nyonya... -Sí, diga-li ximple! Li haguessis ficat es dits a sa boca. ¡Pesta et sec, pubilla!
Tres paraigües de família, vermells i blaus... Tothom caminava a qui podia més. Al callar els capellans, la comitiva seguia silenciosa: no s'oïa més que els gemecs ofegats dels parents i el xip-xap dels peus en la terra ensopada.
Després féu, aturant-se als peus del llit: -Però si l'estimes- exclamà, -Súzel deu saber-ho; és clar que li deus haver dit. -No he gosat.
Paraula Del Dia
Altres Mirant