United States or Israel ? Vote for the TOP Country of the Week !


Altres n'hi ha que, després de la Honorata , han donat que enraonar; però deixem-les, i, com qui salta els pilans de can Xifré, saltem uns quants trossos d'història i fem de manera de caure de peus junts en l'època que travessem ara, amb el farcellet de les nostres penes al coll.

El metge va mirar el nen. Li feu pessigolles a la planta dels peus, va picar-li el ventre, li acost

En Vadô s'esmunyí ràpidament per l'escala, relliscant d'esquena pels llistons més que davallant-hi amb els peus, i, jup i mig amagat darrera el pare, va visurar-me llaminerament amb els seus ulls garneus, i va dir, amb la seva veu més manyaga: -Què voleu que em sembli, mestre Saura? Veig que ha vingut sa primavera i que aqueix plançó ha tretes ses flors que li pertocaven.

Eren sis belles noies, però la més jove era la més bonica de totes: la seva pell era tan blanca i delicada com una fulla de rosa, sos ulls tan blaus com el més pregon del mar; però, així com les altres, no tenia peus, i en lloc de cames duia una cua de peix. Solien passar-se tot el sant dia jugant a les grans sales del palau, on flors vivents brollaven de les parets.

L' arbre bambolejá, cruixí y ab gran estrépit cayguè; mes ¡cas estrany! á la senyal de la creu ab que lo va rebre lo virtuòs prelat, l' arbre cambiant de jayent, aná á caure ab gran terratrémol en direcciò oposada á la que per lley natural seguir devia. Los gentils llavors se agenollaren als peus del Sant y demanantli perdò seguiren la lley de Deu.

Vaig travessar la cortina de muralla tot corrent, i anava a penetrar sota l'ogiva de la torre, quan una cisterna ampla i pregona s'obrí a mos peus; una escala s'hi capbuçava fent torterols, i vaig veure com l'atxa giravoltava, giravoltava a l'entorn del cordó de pedra, com una lluerna; esdevenia imperceptible, amb la distància.

-Jo... senyor... -Però digui. -Jo he fet un llibre de... -De poesies... oi? Va rependre el poeta, mirant-se al jove de cap a peus. -Un llibre de, poesies!... I est

És la gorja més salvatge de tot el Schwartz-Wald; acaba en una mena de cassola, que hom anomena la Marmita del gran Renouer . A la primavera, al temps de la fosa de les neus, el Tunkelbach vomita aquí dins totes les seves entranyes, d'una alçària estant de doscents peus. Fa una fressa esparveradora. Les aigues s'enjeguen i tornen a caure en plugim, àdhuc damunt les muntanyes del volt.

Va estremir-se de cap a peus. -Llamps! quines idees se m'acuden! Serva, Jeroni. Un mal pas aviat és donat. No estem per passos, que no puguin recular-se. La vida és una pilota, que, un cop engegada, es perd qui sap a on i no torna mai més a la . I, vaja, no ho semblava pas que somniés.

El canal s'eixamplava, convertint-se ja en un braç de llacuna ensunyada. Envestíem un murallar de bogues, i les tiges que s'ajeien al pas de la nostra barca començaren a espesseir-se i rautar els fustatges sota els nostres peus.