United States or Rwanda ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Jo sé, respon Xenofont -que no em necessites pas a mi sol: els hoplites correran més de pressa i més a pler, si jo els condueixo a peu, com van ells. Sobre això, Seutes s'allunya, i amb ell Timasió seguit d'una quarantena de cavalls grecs. Xenofont per la seva banda ordena als soldats lleugers fins a trenta anys que surtin de les companyies i amb ells es llança a pas de càrrega.
Al capdavall, després d'un instant d'esverament, va fer un parell de ganyotes, de primer amb l'una galta i després amb l'altra i en acabat va anar al peu de l'escala a gratar-hi el vestit per a desenflocar-se'l.
La boira, d'espessa que era, talment se tallava: una llum tènue i difusa permetia amb prou feines veure on se posava el peu; a vuit passos els objectes eren sols siluetes esblaimades que es retallaven sobre un fons perdut: més enllà, res. Això era part del munt del grau de la Guixosa, all
-Guilleemaaa!... Era la veu del seu pare que la cridava des del peu del cingle. A corre-cuita, la mossa es va arranjar com va poder, es va lligar els cabells, es va posar el mocador al cap, i cames ajudeu-me cap al casalot. -On ets anada? No sé on et fiques... li varen fer el pare i l'àvia en arribant...
-T'has oblidat de parlar del seu desdejuni- digué Sperver. -Ah! és veritat, senyor. Al peu de la Roca-Fesa, he vist que hi havia foc... l'indret era tot negre. Hi he posat la m
Aquestes barjaules sempre tenen set o vuit babaus, i els duen a vendre a tots plegats... No: no m'ho diguis que potser era una noia de bé: això és el truc de totes elles: és més vell que l'anar a peu. I això de la criatura també deu ésser una bòfia. I, en tot cas, qui sap de qui és. Et volen enganyar, et volen esprémer. Sobretot, no t'arrauleixis. I si convé, farem baixar el masover...
S'havia acostat a la vella masia, que tenia tota la façana coberta d'una obra de llates, per on s'enfilaven fins al peu de la teulada mitja dotzena de ceps gruixuts i nuosos; però els brots amb prou feines treien el cap.
Mitja dotzena de pagesos joves, ben vestits i afaitats, amb les barretines estudiadament encrestades al cap i lluint a tall de joiell un brotet d'alfàbrega a les orelles, conversen a peu dret, enrotllats darrera dels musics. Encara estan roigs de l'acalorament del ball, i amb llurs mocadors virolats s'eixuguen de tant en tant la suor, que els arrosa la cara i el clatell.
Un d'ells saltava d'una banda a l'altra, a peu coix, en sa llarga camisa de nit, tota blanca. El segon estava damunt d'una cadira amb els vestits de tots els altres apilotats al seu damunt. Va dir que això era una endevinalla, i que havien d'endevinar quína cosa significava.
No vulgueu pas saber-ho, a on. Crec que en deien el Sot d'infern . Una hora lluny: una hora llarga de caminar amunt, sempre amunt, entre negres suredes, seguint corriolets quasi verticals, aixaragallats, intransitables, en la greda dels quals la punta de les espardenyes d'en Busqueta s'encastava fermament, amb una graciosa flexió del peu i una elasticitat muscular de llebre.
Paraula Del Dia
Altres Mirant