United States or Curaçao ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sempre es partia les coses amb ells: tant tu, tant jo. -, devia ésser una bella persona.

Tots els que conversaven amb ell li aconsellaven de no combatre ell en persona, sinó d'estar-se a la reraguarda. I en aquella avinentesa Clearc pregunt

En els parcs alemanys hi ha senderons separats, amb destinacions pròpies; i cap persona, sense perill de la seva vida i fortuna, no pot anar pel camí indegut.

Això és lo que es percebia pels ulls i per les orelles... però, oi més... ¿Com explicaré aquella sensació fonda i esborronadora que em perseguia? No sabria comparar el meu estat sinó amb el d'una persona que se sent molestada fins a lo insofrible per la insistent mirada d'una altra que l'espia en silenci de fit a fit. : la tensió del meu esperit arribava a lo inaguantable.

No hi ha barber en el món que hagi tocat la cara ni la moneda de ton pare: me'n puc alabar, i això que tinc la barba forta; i tu per quatre pèls... Amb lo que et costa el barber, d'aquí a uns quants anys te podries comprar un bon rellotge de plata venturer. Per fi, quan jo torni, posarem esmena en tot, i caldrà; perquè gastem molt i no guanyem res. Aquí tot és tan car com a Barcelona, fora de la casa i el menjar. Un sello de cartes me costa quatre quartos i el rapè al mateix preu: algú hi deu traficar. Sobretot no et descuidis d'anar cobrant els lloguers amb puntualitat, i no et deixis pagar amb raons. El músic del quint pis, sempre procura endarrerir-se; no el deixis de : digues-li que ets persona manada i que no t'entens de brocs. : ara cuida't; no facis excessos en el menjar, sies diligent en obrir i tancar ben quan te'n vagis al llit. Ton pare no vol més que veure't bo i home com cal. Repetesc que lo del barret est

Comprengueren, amb estupefacció, que l'enxiquiment d'esperit que tenia a l'home en els primers límits de l'estupidesa, no era sinó efecte del terror per les desgràcies presents i futures que havia provocat, però no fill del convenciment moral del propi mal procedir, i que la vista de la persona a la qual, en sa mesquinesa de sentimens, continuava atribuint la font de ses desgràcies, li havia revetllat totes ses antigues antipaties.

A l'hora oportuna el senyor Jones féu son petit parlament, en el qual regraciava la vídua per l'honor que els feia, a ell i a sos fills; però digué que hi havia una altra persona, la modèstia de la qual...

Després d'això Teopompos, atenès, diu: -Falinos, ara, com tu veus, no tenim altra cosa de bo sinó les armes i el coratge; mentre tindrem les armes, pensem que del coratge també ens en servirem; però si les rendim, seria privar-nos de la persona. No creguis doncs, que us remetem l'unic que tenim, sino que amb aquestes armes hem de combatre fins pels vostres interessos.

Més a prop i, per tant, amb més íntima connexió amb sa persona, en Ramon, fins amb perill d'ésser confós entre el ramat de poetes cursis, observava amb goig que les cardines refilaven entre les bardisses, com per a matar el temps que tardaven els escardots en madurar la delicada fruita de llurs preferències; els verdums, en els caps de brot dels roures, esplugaven al sol ses daurades panxes, tot deixant anar ses melodioses carretilles, mentre la riera murmurava, saltant de graó en graó i de gorga en gorga, a on, entre blavoses i clares aigues, els barbs i vàgares feien de les seves, caçant al vol els confiats mosquits, tot just acabats de néixer, i les floretes, pobrissones, passaven les hores mortes emmirallant-se en les manses aigües que besaven sos peus.

Llàstima que ara no passen gitanos, que els el vendria... -Per què? Compren el juí? -Pas poc! Si tenen un animal guit li donen juí per menjar i veuràs aquella bèstia més persona que mai... gonta tota la fira com si tingués seny... Ah! després, quan li passa aquell ensopiment que dona el juí... tremola, perque les guitzes van a ratxades!