United States or Libya ? Vote for the TOP Country of the Week !


M'hi vaig tornar, i els vaig dir el que en pensava, de tal comportament; ells, per tota resposta, donaren una torsió tan horrible a la barrina, que em vaig despertar. Sentia tuf a la barca, i tenia mal de cap. Vaig pensar que m'aniria respirar l'aire fresc de la nit, i em vaig vestir amb la roba que em vingué a les mans: n'hi havia de meva, de Harris i de George. Vaig pujar dalt del marge.

De pensar en la declaració se li entelava el cervell i els ulls li feien pampallugues.

-Conti! és el confés d'una amiga meva! -Doncs : el pare Tudó va recomanar-me... -I fa molt temps? -Fa deu anys, ja. -Ai, Melrosada! No es pot pensar quina alegria tinc! Cosí del pare Tudó!

I -en queden moltes de coses ignorades en la vida- ningú va pensar mai què hi havia haver al fons dels seus ullassos negres i bondadosos, què devia ser aquella cosa tant trista que hi boirejava sempre i que un cop mort, s'esvaí, deixant-hi una altra cosa glaçada, seca, vidriosa, que repugnava de mirar...

Jo vaig pensar, solament, deixar la bicicleta fora de la vista, i més tard, sense moure soroll ni mostrar-me massa, fer una petita correguda. Vaig trobar un cobert de fusta que em sembl

-Això és el que he esbrinat, Huck. Em penso que aquest és el Número 2 que empaitem. -Em penso que l'és, Tom. I, ara, què farem? -Deixeu-me pensar.

Ah! Us ho prometo! és un gran plaer, el de tenir entaulats els vells companyons i pensar: -Això anir

Semblava natural que ens esperés a la porta de la delegació de policia; però, de moment, només ens ho semblà. No trobant-lo, vàrem pensar que potser se n'hauria anat tot sol a Baden; i, desitjosos de sortir de Carlsruhe, vàrem pujar al primer tren vers Baden, sense cap seguretat que obréssim . En arribar George a l'estació, trob

El cel, netament desplegat entorn de l'horitzó, era una cúpula sense fons, dintre la qual resplendien serenes llànties penjades a incalculables alçàries. La Via Làctea em va fer pensar en la franja de lluna que, al travessar l'atmosfera ombrívola d'un temple, enllumena una munió de volvetes. Però que grandiós, tot allò! Vaig creure que enlloc millor que allí podia resar les meves oracions.

-Aquestes paraules mostren ben l'orgull de la teva raça- digué Fritz; -fins ara et creia un home modest en el seu pensar, però ara veig que respires l'orgull, en el fons de la teva ànima. -I per què hauria d'ésser modest? exclam