United States or British Indian Ocean Territory ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Pobre boig! va pensar, retirant-se el jovincell, mig afligit de compassió, mig contorbat de misteri. -Ningú em coneix! entretant seguia el vell exclamant-se. -Ningú em coneix... i sóc el rei Salomó!
-Ai, senyoreta! ¡Que me'n recordaré del dia de l' Africana! ... Pensar que l'hauré coneguda a vostè... -Gràcies... -Que n'és d'hermosa! -Gràcies... -Si vostè em volgués dir com se diu... Ni a on està, tampoc?... Bueno... Quan sortim ja la seguiré... -Ai, no aniré pas a casa... Com s'acabar
I Paulina, amb una candidesa d'infant, afegia: -I pensar que tot és per culpa meva! que jo sóc la causant de la seva desgràcia!... En Melrosada, en mig del seu desesperat excepticisme, interrogava Paulina: volia saber noves de la vidua, el que deia, el que pensava; i Paulina ja no tingué cor per a mentir, i li digué la veritat ben crua: la Isabel no seria per a ell!
Ara bé: ¿no és cosa trista el pensar: «Jo estic bo i sa; no tinc por, no perdo interessos, no pateix ningú dels meus, i no obstant em veig obligat a procedir com si el meu ser hagués experimentat alguna alteració? ¿Com és que tinc de pensar si la gallina va més cara? ¿Com és que no hi ha sarau ni teatre? ¿Com és que tinc de pensar en morts, en malalts, en metges? ¿Cóm és que no puc ignorar coses que no voldria saber? ¿A on és, o en què consisteix la llibertat humana?
De moment vaig pensar que no hagués vist alguna noia coneguda i que es preparava per a un encontre. Tothom, a la resclosa, semblava esculturat: els uns drets, els altres asseguts, presentaven unes actituds tan originals, tan curioses, que únicament recordava haver-les vistes en els ventalls japonesos. Totes les noies somreien. ¡Quina dolçor que irradiaven llurs fesomies!
La veu d'un home que s'acostava la féu adonar de que estava despullada... a corre-cuita es va posar unes faldilles i un sac i va tornar a la finestra, quasi de esma, sense pensar...
Mes el cas fou que aquestes lletres, que al principi sovintejaren, s'anaren retrigant després i fent-se cada volta més inexpressives i curtes. És clar que això era degut als negocis, als mals de cap... N'Àuria Maresa no podia pensar altra cosa.
Es produeix un silenci, car ningú no se sent prou segur de si mateix per a contradir el vell. Aquest continua amb accent pla i natural, i amb posat reflexiu : -No. Jo mateix que us parlo no m'ho creuria si un altre m'ho contés. Però, què us diré, pobre de mi? És un fet. Havia romàs tota la tarda assegut, i no havia pescat sinó unes miserables dotzenes de peixets i una vintena de sollos. Estava per abandonar aquell exercici, quan heu's ací que sento, tot d'un plegat, una estirada forta del fil de la canya. "Deu ésser una altra cosa raquítica" vaig pensar, i vaig voler-ho aixecar. Però, nois, impossible moure la canya. Fins al cap de mitja hora no em fou possible agafar aquell diable de peix. A cada moment em creia que anava a fer-se trossos. A la fi vaig enganxar-lo, i... què diríeu que era? un esturió: un esturió de quaranta lliures pescat amb canya, nois. Sí, sí; ho era. Se us far
Us pesen massa les preocupacions d'aquesta vida; heu de pensar que la perdeu comprantla a cost de massa afanys. Creieume, no sóu, avui, ni l'ombra de lo que fòreu. ANTONI Jo prenc el món per lo que es, Gracià; un teatre aon cadascú dèu jugar el séu paper, y el meu es l'estar trist.
SIR ANDREU Oh! perquè no voleu: aquí teniu la mà. MARIA Cada hu, senyor, pot pensar com li sembli; jo penso que podrieu posar la m
Paraula Del Dia
Altres Mirant