United States or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !


I si no n'hi hagués hagut, ne parlaríem? És clar que no. Doncs per això els deia que l'home no és duenyo de pensar en el que vulgui i que els pensaments tampoc són duenyos de triar l'hora de manifestar-se: els successos els fan nèixer, i els successos estan subjectes a la llei que domina l'univers, y la llei de l'univers és immutable... Què tal, sóc cap tonto?

-No-res; ¡que tot en aquest món no es pot tenir!... Si no fos per aquells rampells, la nostra casa fóra el cel... ¡ja tenia raó aquell predicador que va venir per la festa! ¡La vida és un camí de dolor, cal que tots el passem i que no vulguem allunyar-lo, la dolor és l'escala del cel! ¡Jesús i paciència! es deia la Tecla bo i donant el pit asseguda prop del pou de l'era. De sobte el seu fill va deixar el pit i va descloure sos llavis per exhalar un somriure. El cor de la Tecla va sentir una emoció dolça i l'alegria va omplir-li la mirada de resplendor. El nen tenia una dent. Quina festassa farien, occirien aquella oca que espolsava les ales de tant en tant bo i passejant-se per l'era com si fos la mestressa. Anirien a ciutat per comprar unes arracades que l'Andreu li havia promès, i fins van pensar fer un regal a l'àvia, que en saber la festa projectada va fer grans reflexions. ¡Teniu la m

Al moment que havíem abandonat tota esperança -deia, de cop i volta vam distingir, al lluny un llum tot estrany, ultranatural, bellugadís, sobre la ribera oposada, a través dels arbres. Vaig pensar, un instant, si es tractaria d'esperits! El llum lluïa tan feble, tan misteriós! Sobtadament m'acudí la idea de si la nostra barca seria allà; i, dominat per la idea, vaig fer un crit tan fort que la nit sembl

I la puntuació és tota insòlita. »-Li seria bo que l'aporrinéssiu una mica, i li féssiu perdre els estreps: altrament es pensar

La cara de l'hereu s'entristí. -Si, ja m'ho vaig pensar que us ho diria... N'hi ha per dies, d'aquest mal, i no es pot esperar... Tenim la sega a sobre... Però no tingueu por... El primer dia que em trobi una mica com cal...anem a l

Aquesta dominació del nostre sistema digestiu sobre el nostre intel·lecte és veritablement curiosa. No podem treballar ni pensar sense permís de l'estómac: és aquest el que ens dicta les nostres emocions i passions. Després d'ous i llard, ens diu: -Treball. Després del beefsteak: -Son. Demostra l'energia dels teus ressorts. Sigues eloqüent, profund, tendre. Mira a ulls plens la natura, la vida.

Jo volia homenatjar d'alguna manera aquella dolça vida femenina, que ja s'ha aclucat sense deixar rastre de cap mena. Poc podia pensar Paulina Buxareu, quan em feia víctima de la seva oratòria, que restés dins de la meva ànima un tan agradable perfum de la seva persona. Perquè no es perdi del tot aquest perfum vaig decidir-me a començar la història de Paulina Buxareu.

-Què em fa pensar així? Què? digué enfurismat: -Mireu aquesta maleïda cosa d'all

-Jo crec- digué modosament la noia, -que no tinc pas motiu d'haver mudat de pensar. Fins me sembla que avui estem més lligats que mai amb... aquell senyor, després de lo succeït.

Fins els més indiferents, aquells que cada dia solen ficar-se al llit sense pensar que pugui haver-hi un demà, pensen ara, no sols en que hi haur