United States or Malta ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sospita que, en el fons del fons, el seu pensament no és gaire lògic. Però què hi fa? Un hom no és segur de res: la vida és plena de misteri. Parla. -Escolta, Adelaida: ja saps del cert que tot això és efecte del massatge?

I veu's aquí que durant les inacabables hores d'escriptori tornava a pintar de pensament la seva personal visió dels boscos i les prades, de les florestes i dels rius.

-Les d'aquestes dues flors, veu? Atansant-s'hi una mica més, parlant amb veu baixa i ensenyant-li les flors -el pensament bosc

-Però la idea me l'heu donada vós- altra vegada interrompé Harris. -Vós sabeu com dèieu l'error que per a un hom suposa l'ésser sempre dins el mateix cau, i que la continuïtat del viure domèstic fastigueja cosa de no dir. -Parlava en un ample sentit general- vaig argumentar, explicant-li-ho. -M'havia sobtat el pensament que ho faríeu, i havia pensat de repetir-ho a Clara.

El primer pensament fou que Súzel era de figura agradívola; es pos

Ço que li feia rau-rau i de tant en tant el feia esgarrifar, era el pensament que si ell arribava a morir d'aquella caiguda, el seu fill no hauria tingut el gust que tantes voltes li havia demanat i que ell li havia promès: anar a caçar un ós!

Els nois seguiren parant atenció i vigilant. Al cap de poc, un pensament revelador creu

S'havia dut l'última cullerada de sopa a la boca i suspengué el braç a mig aire del retorn al plat. Que redimontri significava el silenci, que regnava aleshores al seu entorn? No es diria sinó que els hostes li havien entès el pensament i havien callat per complaure'l. Mes no, allò no era possible. Ell no havia pas desencorralat ni un sol mot; n'estava segur; i, girat d'esquena i a boca-closa, no l'havien pas pogut entendre. Però el certus és que la sala, suara tan bulliciosa, restava muda com un sepulcre. Ni un dring de vaixella, ni un piu de conversa... S'arribava a sentir el quasi imperceptible rum-rum de la bellugosa negror de mosques, que cabria un ram de falgueres penjat al sastre amb un cordill. Fitre! Seria que els hostes haurien tocat el trapau? No, sense necessitat d'esguardar-los sabia que no; els sentia a palp d'ànima i tenia la sensació que l'estaven espiant. La pell se li agrumoll

Me fóra això possible sense tremolar per tota aquesta opulencia que en un instant pot esser reduhida a no res? Es que puc aturar el pensament en aital pensament sense pensar que una semblant inquietut m'entristiria en gran manera? Vaja, no diguem paraules vanes. Jo afirmo que si Antoni no está alegre, es perque té'l pensament posat en les seves mercaderies.

Des d'aquell dia en Pere va procurar esvair del pensament la deliciosa imatge, com un que es desf