United States or Croatia ? Vote for the TOP Country of the Week !


El seu vint per cent no era gaire fructuós: mai no pogué servir-se'n. La més grossa quantitat de peix que arrib

Havien corregut molt per la muntanya, de poble en poble, a vendre peix; se n'havien vistes de totes, i havien fet més tarambanades i entremaliadures que un murri de carrer; i quan ho contaven amb llur cridòria escardalenca, llur xafardeig i llurs ganyotes expressives, era cosa de que un hom se cregués transportat a l'escenari de llurs facècies presenclant a lo viu els esdeveniments.

Els horts sovintegen per aquests indrets; però assaltar-ne un amb el propòsit de furtar fruita fóra tan gran bogeria com la del peix que volgués anar per les aigües d'un balneari sense pagar entrada. Malgrat això, no manca qui erra així.

Les dones, que adobaven xarxa, aixecaven llurs caps de la feina, i cridaven, trufejant ¡Pareu ment que no eixugueu tot es peix de sa mar! A veure si ageu alguna roassa!

Cenyits el lloms amb cíngols de fortalesa, i el pit davall l'escut de la creu, férem molta via, i al jorn qui feia cinquanta de la partença nostra, arribàrem a la ribera del Tigris. Oloràrem el rastre de miracle del temps antic, la bona olor del fetge del peix que excloïa el dimoni, ço és saber, aquell fetge del peix cremat su-baix del llit nupcial per la m

Les sèpies escopien tinta i els rogerons feien fressa entre les algues arrencades del fons i les pedres que havien seguit. En Janet omplia els coves de peix morent i en Perot en curullava sa gorra. Dos bailets peu descalços agafaven els que restaven entre les malles per a escar. La cridòria i les rialles s'alçaven triomfants.

-Sa canya! No hi ha cap estrument més fi ni més ben enginyat. Amb ses xarxes i es palangres i ses nanses s'aja més abundor de peix, certament; però amb sa canya un hom el palpa abans de vure'l. És una atra cosa, ès un estrument de més gust. Ajar una peça grossa amb sa canya... i sentir ses seues estrebades... coi!... això, es bo!

-No heu fet pas malbé el peix! vaig cridar esparverat, corrent vers George. -Em penso que no- respongué aixecant-se amb precaució i mirant entorn seu. Però , que l'havia fet malbé. Era a terra en mil bocins. Ens va semblar molt estrany, inexplicable, que una truita embalsamada es trenqués així a petits bocins. I, realment, hauria fet estrany tractant-se d'una truita embalsamada. Però no ho era.

-Golers?... Uns aucells: oi? -Oi. Són uns aucells que van sempre a s'aguait de ses gavines; i, quan n'atalaien una que ha fet pesca, l'empaiten i la persegueixen fins que, cansada, amolla es seu peix; i llavors es bergants són amatents a copsar-lo abans que no arribu a s'aigua. Sempre pesquen de sa mateixa manera. Mai de Déu! Engega'l as botavant!

La gent esprimatxada, però de bella fibra; els que cullen l'ordi o el sègol a base de petar pedres; els homes de llavis minsos inventors de l'estalvi; la raça que quan va a trobar algú per quelcom realment important no diu el motiu de la visita sinó un cop pres el comiat i girada l'esquena; viu amarada de sospites, embolcallada de precaucions: escolten amb les orelles més dretes que no pas un conill, però saben mantenir una mirada més volgudament inexpressiva que no pas la d'un peix.