United States or Vanuatu ? Vote for the TOP Country of the Week !


En un moment, sense soroll de cap mena, en mig d'aquell silenci d'esglai que s'havia apoderat de la naturalesa, passava fantàsticament d'una banda a l'altra de l'ensenada.

La masovera passava vora l'aigüera. D'aquí una hora, senyor Kobus! va cridar-li. -, Orchel, : d'aquí una hora. I eixiren. -Hem premsat una pila de fruita, aquest hivern. digué Christel: -n'hem tret, si més no, dues mesures de sidra de pomes i vint de sidra de peres, que és una beguda més refrescant que el vi al temps de la sega.

Allavors, a penes se trobava a casa més que a les hores de menjar i dormir, doncs se passava el temps al carrer, acompanyant a les senyores a compres o a visites, però amb preferència sol, passejant per l' ensanche , visitant les construccions, els avenços i particularitats de les quals notava, badoquejant per botigues i kioscos , recorrent la muralla de mar i els molls, prenent inventari dels barcos entrats i sortits, dels carregaments desembarcats, etc., etc., parant-se per tot arreu, fent preguntes i entrant en comentaris amb altres badocaires com ell.

Els dies que mancaven per a la vinguda del senyor li semblaven setmanes; i la seva frisança era tan forta, que, de pic o de palada, no passava dia que, per feina que tingués, no aprofités una estona per a resseguir de cap a cap i en tots sentits les terres que havia de menar.

Ja li asseguro, tant m'estimo si em creu com si no em creu, que ja voldria que n'haguéssim sortit. -Ai, filla! no cal que m'ho juri, prou que la crec. -Dona, si és un fàstic! Els altres anys, una amb qualsevol cosa passava, i vol dir que, traballotejant una mica amb pena o amb dolor, anàvem tirant la barca endavant... però ara!

L'Andreu s'havia casat amb la Tecla estimant-se de debò i a desgrat de la Bel, la mare de la Tecla, que era una vella ventruda i desdentegada que duia una castanya molt petita al cim del cap i una avarícia aferrada al mig del cor. Ell passava el dia als conreus atiat per la seva dona que el feia treballar amb ses paraules plenes d'encís per fer-lo ben veure de la vella ventruda.

No n'eren pas amos: sinó que hi havia un mamelló damunt d'ells, vora el qual passava l'estret camí on era apostada la guàrdia. Amb tot, des d'allí hi havia accés cap a l'indret ocupat pels enemics, sobre el camí obirador. Hi passen la nit.

No vull dir que el meu oncle mai no es llevés d'hora, però sempre n'hi passava alguna a darrera hora. La primera cosa que feia, un cop desdejunat, era perdre el seu diari. Nosaltres coneixiem sempre que l'oncle Podger havia perdut quelcom per l'expressió d'estranyesa indignada gue tenia per tot, en general, en aitals ocasions. Mal no se li acudí dir-se a si mateix: «-Sóc un home descuidat.

Quan les boires, dies i dies, embolcallaven la casa de la Roser, tothom sentia la gaubança de tenir un enemic allunyat, i quan la ventada les espargia arreu, el poble de Roques Altes passava la angoixa d'una onada de superstició. Si per atzar el llamp esqueixava un avet o l'esperver matava les gallines o el porc sengl

Tenebres enllà, muntanyes amunt, lleugers com ocells de nit van marxar. La remor del riu els ofegava la fressa dels passos; l'un darrera l'altre, pujaven cap al cel, cobert d'una nuvolada atapeïda, feréstega. Caçadors d'isarts, ben tost assoliren la serralada al cim de la qual passava la fita que dividia dues nacions. En Jan i el seu fill van mirar acorats la muntanyada entre la fosca.