United States or Honduras ? Vote for the TOP Country of the Week !


Encara el cos d'en Jan no acabava de tallar les aigües del gorg, esbocinant-les en cent mil esquitxos, que ja els altres dos galifardeus, que havien restat a poques passes, varen abraonar-se a en Biel com dos mastins. Però, malgrat ser dos contra un, la serenitat d'en Biel va vèncer a llur embriaguesa, i en un dir Jesús varen davallar a fer companyia a en Jan.

El comte caminava a pleret, la mortalla seguia arrossegant-se... El seu posat, els seus moviments i els de la vella tenien quelcom d'automàtics. Anaven, a vint passes davant meu, seguint el camí ensotat de l'Altenberg, tan aviat per l'ombra com en plena llum, perquè la lluna fulgurava amb un esclat soprenent.

Mira, veus? tot de Sants i Santes, i me diuen la Monja, sabs perquè? perquè no renego ni vull dir mai mal de ningú i faig fer ses paus als que's baraien... No et vull torbar més; puja, vina que dormiràs fins que es dinar estigui... prou se't veu que passes gana i que dus es ventre pla com un llenguado!...

Però ans d'haver executat la covarda acció, que ja el meu esperit es precipitava a iniciar, l'home temut va aturar-se de nou, i el seu aturament suspengué el meu impuls. L'enemic no es llançava a l'assalt. Només s'havia aproximat unes quantes passes per observar- nos millor. Va posar-se sobre les celles una de les seves manasses estesa a tall de visera i torn

-Ni una paraula tota sola: així Déu me valgui. Per què ho demaneu? -Oh! En tenia por. -Ves, Tom Sawyer: poc viuríem dos dies si la cosa fos esbrinada. Massa ho sabeu això. Tom es sentí més reconfortat. Després d'una pausa: -Huck, ningú podria fer-vos parlar: oi que no? -Fer-me parlar? Ves, si em passés pel cap que aquell dimoni de mestís m'ofegués, aleshores podríeu fer-me parlar.

No va acabar la seva frase i, tot senyalant-me, a cinquanta passes, darrera la costa, un ésser aclofat entre la neu: -La Pesta Negra! va fer, amb un accent tan trasbalsat que jo mateix vaig ser-ne tot ferit.

Si la vostra màquina va de cap per una muntanya i George i vós sou llançats per la teulada d'una església, no em feu a mi cap retret. -Per George res no puc dir-vos. Al millor qualque cosa l'esparvera. Si passés un accident com el que dieu, el més probable és que no li fos grat; però descanseu, que jo em pendria el treball de fer-li veure que no havia estat per culpa vostra.

I va rependre la ruta confiadament, per a aturar-se de nou al cap d'algunes passes. No, no era cap bestiola, el que es movia. Ho endevinava, ho sentia ben , que no podia ser-ho. Però encara la sospita no s'havia acabat de convertir en assegurança, quan es va trobar agarrotada fortament del braç per una m

Encara que David Sichel tingués més de setanta anys i Fritz no passés gaire dels trenta sis, es tutejaven, i no sabien estar-se l'un sense l'altre.

Sperver i el baró es trobaven a cinquanta passes l'un de l'altre: el primer, inmòbil al mig de la corba, amb la carrabina damunt l'espatlla; el segon, dret damunt la plataforma exterior de la caverna, amb el cap redreçat, els ulls altívols i dominant-nos amb l'esguard. -Què voleu? digué el jove amb un accent agressiu.