United States or Serbia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Fritz- em va dir amb un aire solemnial, -ets un savi, has estudiat qui sap les coses que jo no en conec ni la primera lletra; doncs ! aprèn de que un hom l'erra cada vegada que es clava a riure d'allò que no entén. No és pas sense raó que anomeno aquesta dona la Pesta Negra. En totes les terres del Schwartz-Wald, no pas altre nom; però és aquí, al Nideck, on sobretot se'n fa mereixedora!

Fou el pas d'un llampec, però la Tecla sempre més recordar

Hâan mirava sota la taula, tot somniós, i buidava les cendres de la grossa pipa entre sos genolls. Però com que la gent, de tant parlar, havia acabat per pendre alè, digué a son torn: -El casament és la fi de l'alegria: per la meva part, m'estimaria més de ficar el cap dins un feix d'espines, que no pas de posar-me aquesta corda al coll.

En cada pas i cada veu podría una observació atentívola descobrir-hi un temperament, una tirada, com podría descobrir la lupa, dins de la llavor, les fulletes replegades i incipients de l'arbre futur. I a mi em plau endevinar, qualque volta, la galladura del Destí, en aquelles llavors humanes que van en busca de l'escalf covador de l'escola.

Van dir que s'haurien estimat més ésser bandejats un any dins el bosc de Sherwood que no pas presidents dels Estats Units per sempre més.

Els teixons, les guineus i els porcs senglars no feien pas cabal de la presència del bosquerol. Ell n'estava encisat, i ho retreia amb urc, a la faisó de certs polítics de províncies en omplenar-se la boca del tracte familiar que han rebut dels cortesans.

I no cregueu pas que el veritable afecte que sentim per ell ja l'hàgim de perdre en el cas de no aixecar-se i de seguir plovent tot el dia sense parar. -Tant se val- pensem nosaltres. -Ell ha pronosticat amb bona intenció. Ben altra cosa ens passa amb un que ens predigui mal temps: sembla que ens hagi agreujat, i ens inspira com un sentiment de rancúnia i desigs de venjança i tot.

-I com per l'aire... paternal que feieu al dur-la al vostre costat de seguit s'endevinava que aquella damisel·la no era pas la vostra amiga, vaig deixar de mirar a n'ella per a preocupar-me de l'acompanyant... No hi havia lloc a dubtes.

En oir aquestes paraules, la cara se li va fer tota verda, i va dir: -Jo servo l'or! Tu tindràs l'argent. -Si no n'hi ha pas d'argent! vaig cridar. -I, d'altra banda, encara que n'hi hagués, no en voldria: sabeu? El vell, dessenyat amb to ferotge, va començar, aleshores, de voler suplicar-me, de voler enternir-me.