United States or Slovenia ? Vote for the TOP Country of the Week !


TÚBAL D'ella he sentit parlar en més d'un indret, però no m'ha sigut possible trobarla. SHYLOCK Malament! Malament! Remalament! Dóna per perdut un diamant que m'havia costat dos mil ducats a Francfort!

-T'has oblidat de parlar del seu desdejuni- digué Sperver. -Ah! és veritat, senyor. Al peu de la Roca-Fesa, he vist que hi havia foc... l'indret era tot negre. Hi he posat la m

El pare va fer anar el cap com volent dir que ja veuria. Però va venir que el roldó es va vendre, mal venut, molt mal venut, perquè aquell any n'hi havia hagut tanta abundor que els pellaires ja no en volien... i no es va parlar més del mirall. Aquell dijous d'anar a mercat mai venia, i la Guillema es despacientava en la soledat de les boscúries.

-Vols anar al Royal? al Colon? -Fuig... fuig!... anem fora de la ciutat. Tinc ganes de distreure'm, de parlar amb tu. Avui necessito un cor al meu costat per a vessar-hi la fel del meu i que m'hi posin un xic de mel! ¿Avui, tu estàs content? sinó, no vinc! -, avui tinc un bon dia! -Déu t'envia! Tu em faràs passar la múrria. Que et fa res que jo porti el volant? -Fuig, home!...

Havia oït parlar ben sovint del tal Cerdà. Feia molts anys que a tongades, carbonejava els suros vells del nostre bosc, i havia esdevingut amic del pare. En aquell temps, els carboners, quasi tots eren cerdans, homes corpulents i feréstecs, amb grans mostatxos, molt cantadors i d'una frugalitat que atordia.

En Garet i la Cinta resten sols a l'entrada, i van traginant cap a dins els testos que embarassen el pas de la porta. A voltes, al deixar ambdós ensems llur càrrega en un recó ombradís, llurs cabells s'entrefeguen. Puja-li llavors a en Garet una foguerada de sang al cap, i l'escomet un desig vehement de parlar, de declarar la seva amor.

-Això és parlar! digué Joe l'Indi. -Ei! Què vol dir, això? féu el doctor. -Heu demanat la paga per endavant, i us l'he donada.

Sant Esteve semblava dir-los amb un somriure de perdó: -Tanqueu l'oratori i aneu en nom de Déu, i el pastor va tancar-lo, aquell minyó banyabaix que per un no res reia amb veu de dona i es tapava la cara per a parlar. -Miri, senyor noi, aquí els dos germans que suara demanava- feu el pastor signant dos brivalls que hi havia en un recó. L'un amagava la cara darrera el cap de l'altre.

-Gràcies a Déu! mormola en Garet aixecant-se de la cadira. -Ara podré parlar amb la Cinta... i li diré: «-Bona nit, Cinta...»; ... «Bona nit, Cinta... maca...» Mes aquesta última paraula li ocasiona una emoció i una vergonya tan grans, que el minyó comprèn que no s'atrevir

Un home que posseïa un fons innegable de ciència doctrinal, que era de caràcter observador inqüestionable, i, per altra banda, de paraula avara d'exterioritzar les impressions de caràcter personal, essent més donat a escoltar que a parlar, per força havia de tenir un desguàs de son esperit, un confessionari a on dipositar les seves intimitats.