United States or Peru ? Vote for the TOP Country of the Week !


Mossèn Esteve era un vell alt i escardalenc, de rostre bondadós i posat d'apòstol, de parlar dolç que atreia, per reflectir-s'hi tota la dolçor d'una ànima sense taca.

Qui no havia sentit a parlar, per exemple, del cavall Goliat, aquella bèstia puntosa que havia desencallat un carro que quatre mules no havien pogut treure de la fotja, i que s'era mort repentinament a causa del violent esforç després d'haver fet guanyar l'aposta al seu amo?

Hagué de menjar amb ganivet i forquilla; hagué d'usar tovalló, tassó i plat; hagué d'apendre el seu llibre; hagué d'anar a l'església; hagué de parlar amb tanta de propietat que el llenguatge esdevingué insípid en sos llavis: onsevulla que es girés, les barreres i cadenes de la civilització el tancaven i el fermaven de cap a peus.

LANCELOT, (ploriquejant) Adéu!... No més puc parlar ab llàgrimes... Oh idólatra pertorbadora, deliciosa juheva! Molt m'enganyo si al mellor dia un cristi

-Fuig, home! ¡D'americanes ja no se n'ha de parlar més!... Ara tot han de ser africanes . ¿De debò, se suprimeixen ara les americanes?... -Est

A Manor-House ni ens van deixar parlar. L'amo ens rebé al peu de la porta i ens salud

, hermosa Montserrat: la nostra situació és completament igual; tots dos patim d'una mateixa afecció i hem rebut d'un mateix aire. Sols ens falta, per a acabar-nos-en de convèncer, esplatjar-nos sobre la naturalesa d'aqueixes sensacions, d'aqueixos anhels i desficis de què vostè ha començat a parlar.

No si vaig parlar amb amargor, però no vaig poder estar-me'n. Ni una amable paraula se m'havia dit durant tot el fastigosíssim camí. -No ens entengueu malament- digué Harris. -Tant el mateix George com jo sabem que sense vostra assistència no ens trobariem on som. En això teniu tota la raó. Però l'instint pot errar. El que proposo és substituir-lo per la ciència, que mai no erra.

Havia sentit parlar de la fretura de l'emperador, i havia comparegut a donar-li reconfort i esperança. Mentre ell cantava, les cares del voltant esdevingueren esblaimades i més esblaimades, i la sang corregué amb nova vigoria per les venes de l'emperador i a través de sos peus i braços afeblits. Fins i tot la Mort escoltava el cant i deia: -Vés seguint, rossinyol, vés seguint!

I molts que no volien mai entendre's de raons, i que el que no era tot seguit, no ho volien per a res, ara abaixen el cap amb certa resignació respectuosa i diuen: -Bah: no hi ha remei: deixem-ho per l'any vinent. Si hem de parlar francament, jo també voldria ser-hi: no perquè directament n'esperi cap benefici material, ni sisquera el d'engreixar-me, sinó perquè la gent me n'ha fet venir ganes.