United States or Germany ? Vote for the TOP Country of the Week !


La taverna va omplir-se de gent, i el soroll dels vasos plens de vi es barrejava amb la bunior dels pagesos escotorits que picaven de peus i fumaven bo i garlant de les maleses dels senglars i enaltint la destresa astoradora de l'Andreu. -Andreu! a la teva salut! -Andreu, vina, que faràs trago!

Després, en els rotllos que es varen formar a plaça com cada festa, totes les converses varen recaure sobre les paraules del rector, naixent al punt dos partits: l'un format per la dotzena de pagesos entrants a la rectoria i per uns quants dels que, acostumats de més de trenta anys a creure en un tot a mossèn Esteve, l'obeïen com les ovelles al pastor; l'altre compost dels joves eixelebrats que, enardits per l'hereu Bartra, sostenien a peu i a cavall que el capell

Els mateixos pagesos, amb la sensibilitat esmussada i la imaginació entumida, no deixen d'experimentar-hi vagues paüres. -Són indrets que no fan goig- diuen ells.

Es llàstima que no es porti calça curta, perquè us hauria escaigut d'allò més una bella perruca empolvada a la francesa; era magnífic! Però avui en dia la gent assenyalada i els pagesos, tots són iguals. Caldrà, però, que tornin les modes antigues, un dia o altre; hom no s'hi entén, avui!

I, per això també, quan un dels pagesos va contar que, tan bon punt com havia començat la pluja, havia obirat, a la claror d'un llampec, una mena de fantasma que, des del cingle de Mal-vent, frec a frec de la torre del Barbut, amenaçava el poble, tot el terme va poder sortir per testimoni. A cada casa hi havia algú que ho havia vist.

Vet aquí que una vegada hi havia al mig d'una muntanya un gran bosc de roures i alzines, a cada banda de bosc una casota solitària, i en cada casota una família de pagesos.

Era, per natural, eminentment popular, i sobretot tractant-se de pagesos, son caràcter, expansiu i observador al propi temps, el portava a subjectar-los a veritables autòpsies morals, en les quals els feia mostrar tots els replecs de l'ànima.

En el pilot de fulles de roure, els dos jaços del bosquerol i del Caiman , l'un ben a prop de l'altre, eren perfectament obiradors. En front d'aquest misteri, els dos pagesos es sentiren més embasardits que si haguessin topat amb el cadàver del corb.

Massanet tenia posat de festa major. Els carrers plens de gent endiumenjada; l'estanc i casa del barber sempre plens d'homes; els hostals atrafegats servint taulades de firaires a totes hores. El parloteig de la gent vivia en l'aire festiu del matí seré i xardorós. Al carrer de l'església hi havia una rastellera de parades de robes multicolors. Per les parets hi havia penjats cobrellits, faixes blaves i vermelles, mocadors pel cap virolats, camises ben planxades de mostres vives de color i fins en una entrada hi havia penjats tres boàs que brandaven amb el vent com si volguessin temptar, plens de malícia, la pageseta joveneta que por de la caputxa i de la barretina que porten els jaios. Un home cepat que tenia un sac ple de llavor de nap, negra i menuda com perdigons, la venia als pagesos que se la'n duien en els mocadors de butxaca. Carrer enll

Res d'això. ¿Què se me'n donava a mi, aleshores, del gomboldatge de les dames, del moviment de centrals, tartanes, galeres i diligències, de la concurrència de pagesos, que acudien a la fira de l'Areny, de les passejades dels desvagats per sota les voltes i de les genuflexions dels enllustrabotes, que allí, a cara d'ombra dels arcs, se prosternaven en les positures més humils davant d'uns ídols encarcaradament asseguts com els de l'antic Egipte? ¿Que se me'n donava de tot allò?