United States or Slovakia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No, senyor- em va dir reganyosament: -aquests arguments, que et semblen tan forts, no valen una pipada de tabac. ¿Què em contes, que les tares de llenguatge de la teva obra són pròpies del seu temps, senyor vanitós? ¿Què va que jo n'assenyalaré més de mitja dotzena que són teves i ben reteves i que han servit de trencacolls a més de quatre dels escriptors catalans que han vingut al teu darrera? Oidà! ¿ no vares usar castellanismes que mai encara no havia fet seus el teu poble? I, àdhuc aquells que han deturpat la bella llengua popular, si els coneixes, ¿per què has de consagrar- los? En hora bona que els empressis quan no hi sospitaves vici, com tants d'altres n'emprar

-És un nom que pot obrir aquesta porta de nit o de dia, minyó; i ben vingut sigueu! Aquestes paraules eren ben estranyes per a la oïda del minyó rodamón, i les més plaents que mai hagués sentit. No pogué recordar que la paraula darrera hagués estat mai aplicada amb referència a ell.

-Voleu dir?... Ja em semblava a mi que es tracte era estret; però, escolteu, ¿per què no provar-lo? Si resulta dolent, sempre seré a temps de rompre'l. -A temps de rompre'l? va fer el vell, aclucant els ulls. -Pse!... , tot se pot rompre; però sempre ès un trebai, sempre porta algun mal de cap... i tal volta qüestions i verbals... Oidà! A càrrec de qui van, ses adoballes? -A mitges.

I al tornar cap amunt ho explicava a n'en Pere, qui, com a més entenimentat, hi donava son parer. Sabas qui hi havia avui a l'adroguera? va dir l'Antonet un vespre -Aquei home que trobem cada dia per la carretera... -Oidà!... Diu que un parlar tant estrany, oi?... Que l'hats sentit, tu?...

La mateixa veu, esforçant-se com si hagués d'ésser oïda de l'altra part de la casa, diu: -Has de pujar dalt altra vegada. ¡El pap

-Hola, Pau! hola! I això?... ¡Podeu ben tirar xanxes ,als sardinalers! Sembla que, si ells deixaten l'aigua, a casa no ens en safem pas, i lo que allí són culleres aquí es tornen llosses. -Oidà, mestressa; però ells han de remenar es brou gairebé cada dia, i nosatros només de lluny en lluny i poc.

-Déu vos salve Maria... A que avui no t'esperavem pas!... plena sou de gràcia; el Senyor és amb vós... Mariana, ves, mata un pollastre mentres passem el rosari... Déu vos salve Maria; plena sou de gràcia; el Senyor és amb vós i beneita sou vós entre totes les dones... Com el vols el pollastre, noi? -Diguem el rosari, mare. -Oidà!... Santa Maria... Ai! Déu vos salve Maria, plena sou de gràcia.

I fou en mig d'aquest ambient, quan el sol se'n anava a la posta, que un vell que seguia cavant, va veure a un jove que treballava amb ell, parat, meditant, i va dir-li: -Post-hi a jugar que penses amb l'Albert!... -Oidà, que hi pensava:.. i fins penso vatua el món! que no val pas gaire... viure així!... El vell va somriure...