United States or British Indian Ocean Territory ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Tom, feu-ho si us plau. Ja hi torna! -Oh! Déu meu! Gràcies! murmur

-Però ja no series la mestressa. -Oh Déu meu, mestressa de fer-ho tot, de vigilar-ho tot, de conservar-ho tot! Ah, tant de , tant de que ens vingui una mestressa jove, bona i treballadora, que m'alleugi de tot això, i seré ben feliça, mentre em deixin gronxar les criaturetes. -De manera que no te n'enutjaries, de bo de bo? -Al contrari!

Com voleu?... Cada dia em sento més èrtiga, les cames ja no em van, això no és per durar sempre. Tinc seixanta quatre anys, senyor, seixanta quatre anys ben complerts... -Bah, et fas més vella del que ets- digué Fritz, interiorment satisfet d'aquest desig que concordava tan amb el seu; -mai no t'he vist tan viva, tan eixerida. -Oh, poc ho mireu d'a la vora.

En arribar a la tornada, férem un desesperat esforç per semblar joiosos; tornàrem a omplir els gots i començàrem a cantar. Harris feia de leader , mentre George i jo seguíem a certa distància. «Dos ulls negres fets malbé. Oh, Déu! Mireu quina cosa Tan sols per dir a un hom les seves culpes. Dos...»

-La senyora X.! va exclamar la senyora J. -Com vostè per ací? -El meu marit! fou tot el que la pobra pogué dir de moment. -No és aquí? -Senyora X.! féu la senyora J. amb un pas enrera. -Com gosa vostè...? -Oh! dispensi. No confonguem. S'ha comés una equivocació horrible. Deuen haver portat ací el meu pobre Percy en lloc de portar-lo a casa... N'estic ben certa. Per favor, vagi-ho a veure!

Falinos reprèn i diu: -Aquests, oh Clearc, l'un diu una cosa l'altre una altra: però tu, digues-nos el que penses.

PORCIA Pel qui no hi posa esment, canta el corb tant com l'alosa, y crec que si el rossinyol cantava de dia, mentres les oques quaquegen, no tindría pas més fama de bon cantaire que'l reietó. Quantes coses no obtenen sinó a son degut temps el complement de la perfecció y de la llohança! Oh, silenci! La lluna dorm ab Endymió, y no vol esser desvetllada!

A això els grecs responen per boca del Cleanor d'Orcomen: -Oh el més malvat dels homes, Arieu, i tots els altres que éreu amics de Cirus, no us avergonyiu a la cara dels déus i dels homes, vosaltres que, després de jurar que reconeixeríeu els mateixos amics i els mateixos enemics que nosaltres, ens haveu traït amb Tissafernes, el més descregut i el més criminal dels homes, que haveu assassinat els mateixos depositaris dels vostres juraments, i que havent traït els altres ara marxeu contra nosaltres amb els nostres enemics?

S'endugué Huck a una banda solitària per tenir-li una conversa. Li seria d'algun alleujament el descloure la boca una estoneta, el partir-se la càrrega de l'infortuni amb un altre malaurat. A més, necessitava assegurar-se que Huck havia romàs discret: -Huck: n'heu parlat a ningú, d'allò? -De què? -Ja ho sabeu, de què. -Oh! Natural que no. -Ni una paraula?

Aixecant-se aleshores Licó d'Acaia, diu: -M'admiro, oh soldats, dels generals, que no s'enginyen a procurar-nos menjar. Perquè dels presents hospitalaris l'exèrcit no en per mantenir-se tres dies i no hi ha d'on treure provisions per al cami- diu. -Sóc del parer, doncs, de demanar als heracleotes no menys de tres mil cizicens.