United States or Botswana ? Vote for the TOP Country of the Week !
En això, de bell nou son
Mirar, escoltar i estremir-se! De vegades la lluita sembla aturada; la vida es retira a la seva fortalesa, hi descansa, hi poua la gosadia del desesperament. Però aviat la seva enemiga l'hi segueix. Aleshores, tirant-se al seu encontre, ella l'estreny de bell nou. El combat torna a començar més xardorós, més aprop de la solució fatal.
Ara que t'has sortit tan bé de la primera proposició, anem a la segona, Si el treball és no sols el medi de dignificació de l'home sinó també de guanyar-se el pa o atendre sa subsistència, i tu logres, com dius, que el treball de deu el faci un de sol, pregunto jo: què faran els altres nou? -Se miraran com l'altre treballa- respongué, rient, en Ramon, com no donant importància a l'objecció.
Després d'haver pagat unes quantes factures fortes, li calia reveure els seus llibres, els compte-corrents dels bancs i obrir la caixa per a constatar de nou el fet de la seva riquesa i pendre coratge. La muller i els fills semblaven d'una altra raça. Despenien el diner amb fuga, sense recances.
Knapwurst acabava de deixar la pipa damunt la taula. I, amb un to greu que semblava eixir del fons de la seva consciència o si us ho estimeu més, d'una bota de vint-i-cinc mesures, digué tot recalcant de bell nou la m
-Hola, Feliça! Jo bé. I el senyor oncle? digué aquest amb to bastant sec. -Tots bé, gràcies a Déu. I s'aturà. -I doncs, què tenim de nou? digué el jove, veient que ella no es desenfangava. -El senyor Rector me fa venir, perquè... (altra pausa) -vamos... perquè m'ha dit que vostè est
Aquella nit Tom i Huck foren amatents a llur aventura. Rondaren pel veïnatge de la taverna fins després de les nou: l'un sotjava el carreró a distància, i l'altra la porta de la taverna. Ningú entr
Vingué el dia de la presentació dels nois al nou professor. Ells estaven emocionats, intrigats. Cada vegada que trucaven a la porta, corrien al recibidor i s'amagaven darrera una cortina per veure si era ell. Les hores es feien interminables. Per fi arrib
LLORENÇ Aon vas? LANCELOT Rellamp! A convidar al juheu, el meu vell amo, perque vingui a sopar a casa de l'amo nou, el cristià. Jo tinc qui em porta la torxa, ja. SALARINO Sí, bon Déu! Jo desseguida estic apunt. SOLANIO Jo també hi corro. LLORENÇ Veniunos a trobar, dins d'una hora, a mi y a Gracià, a casa seva. SALARINO Sí, va bé. GRACIÀ No es cert que aquella carta era de l'hermosa Jèssica?
A les nou va passar el vaixell: cap a les deu feia el meu viatge de retorn. Després d'haver posat la meva carreta sota el cobert, vaig anar-me'n cap a la torre de Gontran. Zulpick m'esperava. Davallàrem en silenci, i d'aquell moment endavant vaig estar convençut que l'instant del nostre gran descobriment s'acostava perquè, tot baixant l'escala, vaig recordar-me que ja l'havia recorreguda en el meu somni; però no en vaig dir cap paraula. Un cop arribat a baix del soterrani, tots els meus dubtes, si encara me n'haguessin restat, s'haurien esvaït: coneixia aquell indret, aquella volta baixa, aquells murs antics, aquella taula d'avet recolzada contra l'espitllera, aquells quatre vidres rodons esquerdats, aquell jaç, aquells munts de corda enrotllats en un recó. Tot ho havia vist, el que hi havia a l'estatge de mestre Zulpick, com si fos un tertuli
Paraula Del Dia
Altres Mirant