United States or United States Virgin Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


-En nom de Déu! Poc en tinc cap taleia, d'anar-li al darrera! -Oh! Ser

-No m'entén? Hauré d'anomenar les coses pel seu nom. Vull dir que d'un mes ençà, matí, tarda i vespre, vostè m'est

La Isabel i l'Ignasi tenien una filla. L'havien batejada Eulàlia, però tothom li deia Lalí. Aquest nom, vaga onomatopeia de trompeta militar, li esqueia força: suggeria una idea prou exacta del seu tarann

El nen fou el primer de cridar-me pel meu nom. La Lluïseta em salud

Donchs no 'n so, donzella. Ay, me dol! feu la verge ¿Y cóm vos dihéu? Si grat vos es saberho, lo meu nom es Jordi. Jordi! Jordi! repetí la donzella pensativa. En aquell punt un esbufech del drach, estemordí á la filla del rey, que tremolant, vegé al galant jove embestir á brida batuda á la fera que envers ell caminava ab las alas extesas.

I ell diu: -Jo, Falinos, he estat content de veure't, i tots els altres em penso que també. Perquè tu ets grec, i nosaltres també, tants com en veus. En la posició en què ens trobem, et consultem a tu què cal fer sobre el que dius. Tu, doncs, en nom dels déus, aconsella'ns el que et sembli millor i més honorable, la qual cosa t'ha de portat honor temps a venir, quan diran que «una vegada Falinos, enviat pel Rei a invitar els grecs a rendir les armes, ha aconsellat tal cosaPerquè tu saps que per força es parlar

Recordo haver vist en una ciutat alemanya el nom de la qual no tinc present (ni manca, car l'incident pogué passar en qualsevol de les d'allà), una porta oberta que conduïa a un jardí on es donava un concert. Res no hi havia que a un hom impedís passar i oir la música de franc. Realment, de les dues portes separades per un quart de milla, aquella porta era la més escaient; però, entre la molta gent que entrava ningú intent

Tenia una filla quatre anys més gran que jo, la Jacobè, a qui el seu pare havia tret aquest nom estrany per no haver sabut mai girar la llengua a pronunciar el de Jacobeta . ¡Pobra noia! Se pot ben dir que ella fou qui em va desmamar.

Don Eudald, opulent per sos cabals i poderós pel retruc del nom que duia, venia a ésser com l'elefant de la muntanya. Sinó que el poble començ

Tampoc aspiro a ésser vostre batlle, ni vostre jutge, ni tan sols president de vostra Junta Revolucionària: és a dir, que entre vosaltres i jo el pa és ben partit, Però en aquests moments jo porto la representació de don Eudald de Serra-Bruna i és en son nom que us he convocat, amb plens poders que tinc per a fer-vos proposicions de pau i concòrdia. Voleu, doncs, escoltar lo que us diré?