United States or North Korea ? Vote for the TOP Country of the Week !


Es deia Tem, i, amb aquest parlar blanenc que, en esforçar la veu, tendeix a tornar planes algunes paraules agudes, tot doblant el so de la consonant final, la seva mare, escridassant-lo, li havia tret el nom de Temme , un nom que sonava com un gemeguet. I a fe que li queia , un gemec, per nom, a aquell pobre xicotet d'ulls blaus, colrat de sol, gravat de verola, magre, ratat de parpelles, que sempre se l'havia passada prima i que d'enç

D'aleshores datava el nom de torre del Barbut amb que es coneixien aquelles ruïnes, en memòria del capit

«Columnes dretes» és el nom amb que Xenofont designa literalment aquesta formació, que sembla ésser de invenció seva. PR

En això eren arribats a les barques, i el cavaller va adreçar-se a en Bonosi, parlant-li en català; i, després d'haver inquirit, pel nom, que era l'home que li havien recomanat, va proposar-li d'acompanyar-los, marit i muller, totes les tardes del mes, a passejar pel mar amb el gussi. En Temme hauria volgut esquitllar-se; però els dos forasters s'havien interposat entre ell i les seves canyes, estintolades l'orla de l'embarcació, i, no atrevint-se a demanar-los pas, romangué mut i capjup, una mica apartadet. En Bonosi es llev

No hi ha un pam de net! -Ah! dissimuli; me'n vaig a dins, perquè ve un amic del meu senyor, que li tinc de donar un recado. -Vagi en nom de Déu. Vaja, que diguin el que vulguin; antes hi havia més vergonya. -Que pren la fresca, senyora Tecla? -Ai! Déu me la guard, senyora Ignasieta. He tret el cap una estona i l'hem feta petar un xiquet amb la senyora Marieta, que estava sola.

Probablement un cant de lloança a algun rei llegendari d'aquest nom. Dansa guerrera. Cada medimne feia uns 52 litres. DIVISI

I aquell que gemegava, ara ja no diu res; sols la ranera rítmica que a poc a poc s'acaba, se sent a la seva vora. El que anomenava un nom enternidor de dona, sols l'anomena de tant en tant i més baixet. La mort avança invisible, i, un a un, va emportant-se els herois que ha triat per a ella.

El cor se li fonia, una mena de fred se li estengué per les galtes. Hâan mirava la noia amb posat de malhumor. -Què vols? digué bruscament, -els registres estan tancats. El cobrament és clos; tots vindreu a pagar a Huneburg. -Senyor recaptador- respongué la pobra noia després d'un instant de silenci, -vinc en nom de la meva àvia Anna Ewig.

Havia estat ell, George en persona, qui havia fet tota la feina digna d'aquest nom, i mai de la seva vida havia anat d'excursió amb dos plagues com nosaltres. Allò va fer riure Harris, el qual digué: -Em distreu sentir George com parla de treball! Vós l'heu vist treballar mai! va fer girant-se vers mi.

Veritat que no puc gaudir-lo amb la vista; però és igual, essent meu com és. -Doncs : ja que és vostre, deixeu-me estar en nom de Déu. -El descolgaràs! udol