United States or Mozambique ? Vote for the TOP Country of the Week !
Llavors entren albardans. El sol anava cap a la posta. Els grecs s'aixequen i diuen que és hora d'establir les guàrdies nocturnes i de donar el mot d'ordre. Preguen a Seutes d'ordenar que no entri de nit cap traci al campament grec: -Perquè els nostres enemics són tracis com vosaltres que sou amics nostres. Surten, i s'aixeca també Seutes, sense que tingui en res l'aire d'un embriac.
Trescàrem per caminets esborrats; esfloràrem dreceres relliscoses; seguírem arran d'embardissaments on la fullaraca i els herbeis interiors respiraven encara l'escalf acumulat en les jornades de sol; creuàrem suredes obsessionants; pujàrem turonets escombrats per un ventijol subtil; barranquejàrem entre la indecisió de la llum morent, i, negra nit, arribàrem a la masoveria xica.
-Adéu! va dir. -No puc fet estaries. Sents com me criden? Se tornen boigs: no saben lo que es pesquen. Adéu. La nit ser
Quan vaig passar el pont de la Mostela, un pont de pedra estretíssim i d'una sola arcada, tan senzill que es diria que és l'os d'una costellassa, la nit era ben entrada. A l'altra part del pont el bosc era d'una negror imposant. Certament vaig agafar por. Però... de què?... De lladres? Ni tampoc no hi somniava. D'estimbar-me?
Aquesta nit pots dormir tranquil: jo vetllaré. Tira't sobre el jaç amb espardenyes i tot.
Efectivament, en la foscor de la nit s'obiraven dues fogaines en l'indret de les masoveries indicades: fogueres que anaven creixent, creixent. A poca estona n'aparegué una altra, i una altra, i totes creixien tant i tant, que don Eudald començ
Ella. -Però, si ell hi passa, què hi faré, jo? Ell. -És que hi ha passar i passar; i com a l'hivern sempre se'l veia al seu costat... Ella. -Bé; no l'hi veuen pas mai, ara. Si vostè m'estimés com jo, no pensaria tan mal. Jo sí que d'allò... però vostè... Això que vostè diu fóra suposar que no l'estimo. Els altres. -Bona nit.-Passi-ho bé.-Abur, etcètera, etc.
Vaig cercar de palpentes.. A on redimontri era la capsa de mistos?.. Si... cucut!... no havia pensat a fer-ne posar cap a la tauleta de nit. Estava ben fresc, doncs. Quina resolució pendre? Atuït, vaig tombar el front sobre la paret i no sabia coordinar cap idea. I, mentre estava així vaig sentir que el sereno cantava... lluny, lluny... amb una veueta feble com la d'un eco.
Amb tot, els enemics no cessen en tota la nit de fer rodolar bocins de roca: es podia calcular el soroll. Els voluntaris que tenien el guia amb ells, havent donat la volta, sorprenen la guàrdia enemiga seguda al voltant del foc; n'occeixen una part, acacen els altres, i resten allí com si fossin amos de l'altura.
El fred no em feia por: era el delit, era la gana, era el somni fantasiós de la nit dels Reis... Venia un temps nou, amb nous jocs, amb noves diversions, amb promeses de coses no conegudes encara. Visca!
Paraula Del Dia
Altres Mirant