United States or Qatar ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Tanmateix, senyor Knapwurst, el senyor del Nideck n'ha sofertes de dissorts! -Quines? -Ha perdut la seva muller...

Aleshores Sperver va empènyer la porta i jo vaig romandre tot embadalit en el llindar d'una sala alta i ombrívola: la sala dels antics guardes del Nideck.

-Jo, monsenyor, va dir totseguit Gedeon avançant cap ell. -Jo, Sperver, el picador del comte de Nideck!... Un llampec travess

La sala mateixa va atreure la meva atenció pel seu caient poderós: era la sala dels Arxius del Nideck, peça alta, ombrívola, polsosa, de grans finestres ogivals que començaven al cim de la volta i devallaven fent corba fins a dos metres del paviment.

Sperver estava darrera nostre, molt satisfet de fer-me admirar el nan del Nideck. A desgrat de la mala sort lligada, segons ell, a la seva persona, n'estimava i glorificava els vastos coneixements.

I el comte, immòbil amb el cap alt, el coll allargat, la boca oberta, les nines roents, semblava compendre el que li deia aquella veu llunyana, perduda, al mig de les afraus desertes del Schwartz-Wald, i no quin goig esglaiós resplandia en tota sa cara. En aquell moment, Sperver, amb una veu plena de llàgrimes, cridà: -Comte de Nideck, què feu? El comte va caure com a llampat.

Va semblar que aquestes paraules li fessin impressió, a l'ànima del vell caçador furtiu; va baixar el cap i la seva cara va pendre una expressió consirosa. Pujavem aleshores per les costes boscanes que separen el miserable poblet de Tiefenbach del castell del Nideck. Havia arribat la nit.

El comte de Nideck no el menyspreua pas al vell falcó, Sperver, el veritable bosquetà. Un vespre, va trobar-me al clar de lluna i em va dir: -Companyó que caces tot sol, vina a caçar amb mi. Tens el bec punyent i bona urpa. , doncs, caça, ja que aquest és el teu natural; però caça amb el meu consentiment perquè jo sóc l'àguila de muntanya, em dic Nideck!

Després omplí de bell nou, i havent repetit amb veu ressonant: -Per al guariment de l'alt i poderós senyor Yeri Hans de Nideck, mon senyor! va buidar-lo greument, a son torn. Aleshores una satisfacció profunda envaí el nostre ésser i ens sentirem feliços de trobar-nos al món.

-El comte de Nideck s'aïra de vegades contra la seva filla, veritat? vaig arriscar-me a dir. Knapwurst va estremir-se, i fixant en mi una mirada travessera, gairebé hostil, va dir: -Ja ho , ja ho !