United States or Luxembourg ? Vote for the TOP Country of the Week !


Era el passament de la masia el negoci de la llet, en aquell temps en que, perduda la vinya i el bosc delmat, la misèria s'estenia per aquells varals, cada dia més negra i trista.

DUC Recordo aquesta cara; malgrat que l'ultima vegada que la vaig veure, el fum de la polvora l'hagués deixat més negra que'l rostre de Vulcà. Era el capit

De sobte va sonar una remor sinistra, i una cosa negra i voleiosa ofusc

No era ni el respallet de la llebre, que no s'enfonza, ni la forquilla del senglar, ni el trèvol del llop: era un clot pregon, un forat de bo de bo. Jo que m'aturo... trec noses per a veure el fons de la pista, i topo amb el rastre de la Pesta Negra! -N'esteu ben segur? ¿Cóm s'entén, si n'estic segur?

Jo també puc estar trist... Això de les lligacames creuades causa alguna obstrucció a la sang; però tant-se-val, perquè si elles plauen als ulls de certa persona, ja puc dir com el vers del sonet: El plaure a una és com el plaure a totes . OLIVIA Però, què és això, Malvolí? Què tens? MALVOLÍ No tinc pas l'ànima negra encara que tingui les cames grogues...

-Així ho fem quasi sempre- respongué Harris, -Però els trens no pugen totes les costes de la Selva Negra. -Ja m'ho recelava, jo- rondin

Sperver havia esdevingut ombrívol. Amb la testa decantada envers les grans lloses, restava tot endolat; jo em penedia d'haver deixondit dins ell tristes recordances. Després, tot pensant en la Pesta Negra aclofada dins la neu, sentia una esgarrifor. Quina impressió tan estranya! Una paraula, una sola paraula, ens havia llençat en una rastellera de reflexions melangioses.

Va recolzar-se en una penya humida sentint la remor eixordadora de la cascada pròxima. I una gralla negra, volava damunt del seu cap fent una cridòria misteriosa en la solitud d'aquella fondalada. -Ció! feu una veu que gairebé no es sentia. En Ció va mirar la boira que passava pel seu damunt. -Ció! va sentir-se altre vegada.

L'aire era fred, tranquil; jo vaig sentir-me desvetllat i fet com a subtil per aquella atmosfera glacial. El meu primer esguard va ésser per a reconèixer la direcció del comte i de la vella. Llur alta estatura negra s'elevava lentament damunt la muntanyola a dues centes passes de mi. Es retallava sobre el cel, marcat d'innombrables eatels. Els vaig atényer a la davallada del torrent.

Estava immòbil amb el front entre les mans. Al seu darrera, una forma negra jeia estesa damunt la terra, i, més enll