United States or Lebanon ? Vote for the TOP Country of the Week !


N'hi havia un, un home petit, que estava de peus i d'espatlles contra el fre. Doncs res d'això: semblava fastiguejat solament. Són tots massa seriosos, vaja!

¡Què n'hi haurán de nois anant per casa vestits de generals, i de generals que sortiran pel món semblant nois! De tant en tant correr

Els nens del poble, que fins a l'aparició d'en Ricardet havien sigut feliços en son estat, saberen de cop i volta, per boca del nou- vingut, que eren pobres, que eren bruts, que eren lletjos, que eren bèsties, que sos pares anaven a la taverna, que una taverna és menys que un cafè, que el que un cafè és senyor, que el que és senyor diners, que el papa d'en Ricardet havia sigut cafeter i, per tant, era senyor i tenia diners, i que en Ricardet, un cop gran, també seria senyor i ric i viuria a Barcelona, i ells s'estarien al poble, fent de mariners i prou... I la brivalla, al saber tot això, sentí també de cop i volta l'escalfor del despit i de la vergonya, el rau-rau per la privació d'allò que no tenia...Per sa banda, en Ricardet, a qui el medi anava guanyant ràpidament, amb aquella força d'impressió amb què la novetat s'encarna en el cor tendre, descobrí amb estranyesa mortificada que no n'hi havia prou d'ésser ciutad

Fins n'hi havia que empaitades de ganes irresistibles de saltar i córrer, trescaven, adalerades, muntanya amunt.

El mort és portat altra volta al carruatge. Formen la comitiva dos mitges fortunes, on hi van els íntims del finat parlant de política i del preu del tocino fresc. Una hora després tot ha conclòs, i als tres dies ningú es recorda de la llunyana existència del senyor Ventura. Ell. -Doncs, ja que li agraden els clavells, n'hi puc donar un esqueix. Ella. -Ai, gràcies!

Dic que penso que n'hi deu haver, i sincerament espero no equivocar-me, malgrat no hagi tingut mai l'honor de trobar-les.

-N'hi havia poc! exclamà. -Aquests mosquits de bóta se n'havien fet un bon panxó, i, amb una mica més que s'hi haguessin adobat, sa fantasma no n'hauria trobat gota. -Calla, maleït de Déu! va dir en Pau rient. -Ets es rei de ses fantasmes; ets un embut de taverna; ets sa glòria des nostre celler. Vina: m'has guanyat es cor: fem ses paus.

Però àdhuc sentint el mal que de vegades n'hi esdevenia, no es formava una idea de què cosa fos la crueldat. Qui mal no fa, mal no pensa.

I jo m'hi encaminava xano- xano, capbaix... amb una recança!... A cada pas m'aturava sospirant. ¡Déu meu, que n'hi devia haver, de cassanelles, a la roureda! Les móres i els aranyons ja devien ser madurs. Si jo fes rodó!... Havia arribat a les envistes d'estudi, quan una veu coneguda m'estremí de cap a peus.

No era molt gran, perquè tenia, a tot tenir, vint peus de profunditat per quinze de llargària, però era alt, mig partit per sòlida obra de llates, i tancat amb una porta igualment de llates. En tot el llarg s'estenien prestatges, i sobre aquests prestatges hi havia botelles colgades, en un orde admirable. N'hi havia de tots els anys: de 1780 a 1840.