United States or Malaysia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Si estigués espantada em deixaria desembarcar i me n'aniria a casa tota sola, que no necessito pas caminadors; però ni n'estic ni em vui separar de vosaltres. ¡ que la faríem bona, que no poguéssim marxar sinó amb oratges i brisetes! Quan arribaríem a port? M'he posat a les mans de Déu, i no me n'esquitllo. Si algú ès covard, que no s'excusi amb mi. ¡Feu-vos compte que no en sóc, de dona!

Aleshores begueren, i el vell rabi, somrient, afegí: -He fet força casaments en la vida, però aquest em dóna més plaer que els altres, i n'estic orgullós. He vingut a casa vostra, Christel, com el servidor d'Abraham, Eleazar, a casa de Laban; això ha vingut de l'Eternal. -Beneïm la voluntat de l'Eternal, respongueren Christel i Orchel amb una sola veu.

-N'esteu ben segura d'haver vist això, senyora? -Si n'estic segura!... -És estrany! -, massa que ho ; però ¿què voleu que us digui? És com us dic! Ah!

Encara que haguéssim de navegar a capbussons, entre dues aigües, arribaríem a port: ¡n'estic tan segur...! Això , jo m'he de menar la canya: no em fio de ningú més. Jo el que tinc entre dits: ho , Marianna. Tu aquí: paciéncia i... moixoni! Si et mous, te faig lligar i... ¡abaix a la cambra, com un farcell! Aquí no en seré, de pare pedaç: no t'ho pensis. Aquí... Déu i jo!: no hi ha més amos.

-Aquesta dolorosa monotonia de la vida, la felicitat sense esdeveniments, sense variants, d'aquests dies, aclaparen un hom... -Jo no els sabria plànyer- digué Ethelbertha. -D'altra mena els podríem tenir menys agradosos. -No n'estic completament cert, d'això. Dins una vida de gaudi seguit, puc imaginar la dolor com una variant benvinguda.

Si el camí del mig hagués dut la direcció que havia de dur, ens hauria menat on voliem anar, n'estic ben cert.

-Tan cert com que sóc aquí asseguda, ho vaig dir! Veritat, Mary? Endavant. -I després... i després... , no n'estic cert, però em sembla com si haguéssiu manat a Sid que se n'anès i...i...i... -I què? I què? Què li vaig fer fer, Tom? Què li vaig fer fer? -Li vau fer fer... li vau... Oh! El vau fer callar!

No era ni el respallet de la llebre, que no s'enfonza, ni la forquilla del senglar, ni el trèvol del llop: era un clot pregon, un forat de bo de bo. Jo que m'aturo... trec noses per a veure el fons de la pista, i topo amb el rastre de la Pesta Negra! -N'esteu ben segur? ¿Cóm s'entén, si n'estic segur?