United States or Turkmenistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'escrit diu que ho seran si ell no és de retorn a l'hora del desdejuni. -I ja n'és! exclam

A la cantonada de Wenzelplatz, Harris, que era a poques passes davant nostre, va aturar-se i digué, ficant-se les mans a les butxaques i mirant a tot arreu: -Que n'és, de bonic, aquest carrer! George i jo el seguírem. A dos cents metres, al bell mig, hi havia la tercera d'aquelles estàtues-fantasmes.

-Ai, senyoreta! ¡Que me'n recordaré del dia de l' Africana! ... Pensar que l'hauré coneguda a vostè... -Gràcies... -Que n'és d'hermosa! -Gràcies... -Si vostè em volgués dir com se diu... Ni a on està, tampoc?... Bueno... Quan sortim ja la seguiré... -Ai, no aniré pas a casa... Com s'acabar

-Això és lluït! això és ben lluït, Tom, a fe! -Oi: que n'és, jo en faig la juguesca. I tots aquests juraments s'han de fer a mitja nit, en el lloc més soliu i basardós que pugueu trobar. El més escaient és una casa on surti por; però ara totes estan malmeses. -, això de la mitja nit és de primera, ça com lla, Tom. -, talment. I heu de jurar damunt d'una caixa de mort, i firmar-ho amb sang.

L'avi Mauva estava dret al davant meu. -Què ha succeït? vaig preguntar-li. -No ho - va respondre. -Es barracot d'en Pau se n'ès anat en orris; però... -Algú ha d'haver pres mal: jo he sentit... I el pare? on ès, el pare? -No, pes teu pare no t'apurus: no ès ell qui ha carinat. -Voleu dir? -El veig a sa canya que governa, i... vaja... est

M'he detingut a temps, recordant-me de què no som més que una infeliç noia sense forces ni experiència; i ademés, trista de mi, ¡com puc jo alçar la veu aquí, on tenim nosaltres tants erros de què arrepentir-nos i tantes culpes que purgar! ¡Ah, si no hi hagués màcula en la família!... En veritat, no n'és pas tothom, de la seguida: n'estic segura.

Aquesta vegada és per al gal·lès i els seus fills, que aquella nit la van treure del mal pas. I escolteu: puc dir-vos una cosa, si voleu saber-ho? -, què? -Veureu: el vell Jones es proposa donar una sorpresa a la gent que avui s'ha aplegat aquí. Jo tanmateix he pogut sentir còm en parlava amb la tieta, en secret: però em penso que ara, de secret, ja no n'és gaire.

-Que n'és, de gran, el món, verament! digueren tots els menuts. Perquè, tanmateix, tenien molt més d'espai per a moure's que no pas quan eren a dins la closca.

Son posat de poca-vergonya demostrava que no era la devoció ni el respecte a l'acte lo que li portava, sinó més una ostentació d'autoritat i de despreocupació. Acabat l'ofici, se n'és entrat a la sagristia, a demanar al senyor Rector, o, millor dit, a manar-li, que comparegués a la plaça per a beneir l'arbre de la llibertat, que solemnement anaven a plantar.