United States or Caribbean Netherlands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Un àngel de Déu, meravellós de veure, guarda la illa i ningú pot anar-hi si no en té llicència d'ell. Per l'olor dels nostres hàbits no coneixeu que som estats en Paradís? -Don abad- els monjos respongueren; -per l'olor del vostre hàbit coneguérem que haveu estat en lloc florent.
Qui ha vist la Mort de Mar, aquella mena de niell infernal que neda a flor d'aigua, mai més no s'allibera del seu record. La seva tràgica imatge sinistrament s'aferra al magí... Molts de marins que l'han vista s'han fet monjos penitents!
Passada aquella quarentena, rebí la bendicció dels monjos i prenguí comiat de mon car fill Menoc, i amb mos germans, retorní al cenobi i a l'estretura de ma cel·la.
Llavors Sant Brandan de tota la congregació s'escolli set monjos, els més bons, i es tanc
Encara no havia finida aquesta benedicció, quan arribaren tres monjos de son monestir, i gitaren-se a terra, i començaren de besar els peus del sant abad. -Pare, pare, deixa'ns venir amb tu on se vulla et plagui anar. Si no ens hi deixes venir, morir hem aquí de set i de fam.
I fou semblant als monjos, que tenien un gran Anyell blanc el qual per ells era immolat. I el candor dels núvols matinals, del sol ixent s'enrogia. I per Ell foren beneïts i d'Ell combregaren.
La companya dels minyons era vestida amb vestidures blanques, d'una suau blancura de vori o de llet; la companya dels fadrins era vestida amb vestidures vermelles com la magrana; la companya dels ancians era vestida amb vestidures qui havien l'apagada flama dolça dels topacis. I totes aquestes vestidures eren fetes a manera d'aquells induments que porten els diaques per cantar l'Evangeli. Quan els monjos errants foren a port, era la quarta part del dia; i una de les companyes començ
Tots els monjos del monestir, sobtats per la insòlita cantoria, sortiren llestament a veure qui eren aquells qui tan bellament cantaven. I conegueren l'abad llur i els altres germans monjos i els feren graciós recebiment i devotes reverències. I Sant Brandan don
Vagant sota els ombratges odorants dels grans sapins i cedres, polsats per una aura melodiosa, com un vol d'àngels; per una praderia, dolça al peu, florida de safrà; en solaç i conversa, de dos en dos o de tres en tres, trobaren els monjos, Sants i Santes, qui els feien una graciosa salutació. Tots ells eren bells de veure i polidament abillats. Però ningun d'ells els va dir res, sinó Henoc i Elias, els quals eren vilment vestits, amb grosses vestedures de sac, a guisa d'ermitans. I de veure els monjos advinguts, molt s'alegraren, i els saludaren afectuosament i els demanaren de noves. Sant Brandan, el capitost de l'expedició, duc i guia dels monjos errants, els respongué i els va dir com eren partits del cenobi, per gran amor enyorívola de la Terra de promissió, i com en el viatge septennal havien trobades malanances i ventures. I el mateix abad els deman
Havent finat de cantar aquest salm, Sant Brandan digué a sos monjos: -A pensar haveu que Déu ha feta humana aquesta bèstia monstruosa sota els vostres peus, que ella no us far
Paraula Del Dia
Altres Mirant