United States or Rwanda ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Para-hi ment: sentes? L'home no pot voler-la en cap manera, la mort d'altri: ni la mort ni el més petit dany. Perquè el que mata o tan sols atempta contra la vida del proïsme... fixa-t'hi , fill meu!... és condemnat en aquest món i a l'altre: en aquest món per la justícia dels homes, que no el miraran mai més com a germà; a l'altre, per la justícia de Déu, que li far

Harris: -Mai no he estat tan sorprès sentint que me n'anava sense donar-me compte de res. He pensat en la fi del món. Harris encara es creu que nosaltres havíem preparat aquesta sorpresa per endavant: una suposició ben injusta i de les més innocents. Ja ho va dir el poeta: ¿Qui pot lliurar-se'n, de la calúmnia? Quina veritat més gran!

Vull que els interessos del patrimoni no en pateixin i... vaja, no vull anar-me'n a l'altre món amb el remordiment de què mos néts puguin, per ma culpa, veure a mal borràs lo que tant ha costat de conservar.

Quan George hagi deixat el món, Harris ser

Amb quin descans podia desitjar que perdurés a la terra com un senyal del meu pas! Amb quina confiança podia invocar-la com a testimoni a l'altre món! ¡Que infeliç l'escriptor que no pugui dir això mateix de la seva!

En els ulls fulgurants dels pollastres hi ha l'èxtasi dels viatgers d'un sleeping-car , i el paisatge roda lentament a l'entorn de la pagesa, que s'els emmena vers un nou món, atzarós. De sobte han davallat una cinglera de gresa lliscosa. Al fons s'ou el remoreig de l'aigua i el repipiejar dels merlots, que esvoleteguen en els llentiscles.

Doncs jo responc: És impossibleOh, Déu meu!... quina misèria!... ¿No valdria cent mil vegades més d'haver vingut al món, fill d'una llenyataire, i viure tranquilament del seu treball? Vaja, Fritz, anem-nos-en,... això m'ofega... estic freturós de respirar l'aire sens fites! I el brau subjecte tot agafant-me pel braç, va endur-se'm pel corredor. Aviat serien les nou.

Desseguida, al dirme això, vaig pensar ab Antoni y en mon interior desitjava que no fos un dels séus. SOLANIO Deurieu dirho an ell lo que sabeu; més sense brusquetat, pera no afligirlo.

Doncs, veu's aquí que com en Pere Perdis era esdevingut sol en el món, sense parents ni adherents, el pobre xicot feia la viu-viu en un despatx comercial, on per un estipendi, de tan menut verossímil, li tocava escriure durant dotze hores diàries muntanyes de faixes amb noms de parroquians i amb senyes de les cases respectives.

Un bell jorn, doncs, tots s'eren asseguts a la bella vora de l'Eufrates a l'entorn de tres monjos qui tot just arribaven d'un viatge de meravelles. Havien volgut anar a veure el Paradís terrenal fresc oasi del món, qui encara deu estar en flor i en son primaveral efluvi. La flora genèsica creix davant Déu, creix encara, immensa salvatgement i sense fi.