United States or Slovenia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Penseu tot seguit amb lladres, amb assassins; finalment traduïu les vostres sensacions mitjançant el mètode habitual, però res no se us acut. Tot el que imagineu és que, per exemple, milers de persones us escometen a puntades de peu i que aneu a ofegar-vos. A prop vostre algú sembla passar un moment perillós, car sentiu com criden a sobre del vostre llit.

En trobar-lo esgratunyant, en Quimet tornava a ajaçar-se, tornava a empènyer fins que la boca de la cavorca era un buidat exacte del seu tors, un contramotllo de mènsula grotesca. El moment solemnial esdevenia més tard, després de repetir diverses vegades aqueixa maniobra i d'esventrar, a cops de magall, mitja muntanya. Dins el fossar, en Quimet furgava amb un estaquirot.

El doctor del nas recte, sempre pessigat per lents d'or, va fer-li preguntes i va examinar-lo. Va arribar el moment desitjat. El mestre explicaria. El silenci era gran. Tots el miraven atentament. El malalt nou s'amag

-Ah! què se me'n dóna la vida? ¿Què em fa l'esdevenidor? ¡Jo tingués un coltell per acabar d'una vegada! Deu-me la mort! La seva emoció creixia de minut en minut. Ja veia el moment en el qual, amb fúria absolutament desfermada, es precipitaria a anorrear la seva filla. Aquesta, tranquil·la, pàl·lida, va agenollar-se damunt el llindar.

Al moment de desamarrar, l'home que ens llogava el vaixell ens digué: -És mal dia, per fer això! -Farem el que ens semblar

Donya Dolors, que des del primer moment s'havia abocat al catxapit, cercant frisosa l'enigma d'aquelles insòlites foguerades, en quant hagué consciència de lo que significaven, se regir

-Poguéreu veure els parracs, a la llum dels cigars? Això va fer vacil·lar Huck per un moment. Després digué: -, no ho pas; però, sigui com sigui, em sembla haver-los vist. -Aleshores anaren fent via, i vós... -Vaig seguir-los... Això és. Volia veure còm acabava tot allò... Com que s'esquitllaven d'aquella manera!

En Ramon passava el portal en el moment que començava de nou a ploure. Això li renov

-Dispensa, Nieves... En aquest moment... el pap

Si m'hagués figurat que es goig més gran que podíeu haver-ne era de llençar-los as carrer, jo mateix us hauria obert es balcó i us hauria dit: «¡Apa, divertiu-vos! tireu bateiadaPerò vós no els heu llençats, sinó què n'heu feta una obra bona. Que no ès més bonic, encara, això? -De veres, Temme?... Tu m'ho aproves? -I com heu pogut dubtar-ho un sol moment?