United States or Netherlands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Com es feia admirar aquella gegantina agulla! ¡quins somnis feia venir a l'esperit! Talment s'apareixia com el desig etern de l'home per a arribar al més enllà... o com un símbol de l'ideal que aixeca a l'ànima humana de la misèria de la terra, per a llançar-la a la visió del infinit...

Tot plegat, aquell eixam de mosses traspuava una mena de pobresa i de tristor... Perquè més trista i pobra encara que la robeta que duien, era la cara que feien... cara de dolor i misèria, com de criatures pobretes de ciutat vella que han de viure tancades, encongides sense prou aire ni prou sol. Jo vaig preguntar a un home de per allí: -De qui és aquest enterro?

-Vés, ànima cristiana- li deia: que Déu te perdona; segueix aquest trànsit dolorós; beu aquesta copa d'amargura, la més coenta, però la darrera d'aquesta vida de misèria; vés, que Déu t'espera i els àngels t'obren les portes de l'Eternitat! ¡Despulla't d'aquest farcell de podridures i vola feliç a la mansió de Déu!

Després el bressol va aturar-se a poc a poc i sentí el respir del ca que dormia dins d'un cofí. La veu de la vella prenia una dolcesa sinistra. S'atansava a les oïdes fent una remor suau, com el mosquit que s'acosta cantant per donar la fiblada. -Tu t'ho penses... ho parles i tria entre la misèria i la fam o la salvació de tots.

-Tu vés dient; veuràs el dia que l'enclaperi. Ja passarem comptes. Tu ara poiós, poiós, faràs la teva. Jo et deixaré enfurrunyat i després la fam i la misèria se't menjar

-Fill seu? va fer En Martí amb curiositat. ¡, és un bon fill que no vol treballar si no contracten la seva mare! -I el seu pare? -Oh! Qui sap on para! ¡Va abandonar-los i la misèria se'ls menjava! Jo els conec. Veu? ¡Aquest pobre xicot ja ha estat dues vegades a l'hospital! -Per què? -Home de caigudes! ¡No sempre surt això de fer salts!

Els nostres únics companys de viatge eren els corbs del Schwartz-Wald, desplegant llurs alasses balmades damunt les muntanyoles de neu, voleiant de l'una banda a l'altra i cridant amb la veu tota ronca: -Misèria, misèria, misèria!

¡Ja ho veus, Ramonet, ja ho veus, es pa que s'hi dóna, a sa mar! Hem vist sa mort a dues passes... i diu que ta mare s'és enllitegada de s'espant. Quina vida! Cada dia desgràcies, misèria... I tu aquesta maleïda fal·lera, que no calles mai: «-Pare, vui èsser pescador com vós... Pare, porteu-me amb vós a sardinalsTe l'hai de treure, aquesta fal·lera: sents? Vui que aprengus ofici: res de mar.

I vosaltres el seguiu a ulls clucs, a aquest home, que no creu en el vostre Déu i que ni tan sols porta la vostra sang a les venes. I vosaltres, que mil voltes hau maleït ei Govern que us lleva els fills per a dur-los a guerrejar contra qui no us ha fet cap mal, vos heu fet soldats de sou, abandonant les vostres dones i fills a la misèria, i els vostres camps a les males herbes.

Però tant se val; més m'estimo que ells em matin que no pas que els ànecs em mosseguin, les gallines em piquin, o la dona de les gallines em doni una puntada de peu, o em calgui passar tanta de misèria a l'hivern. Així és que vol