United States or New Zealand ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Poc que ho ! respongué en Pere, mirant recelosament cap endavant... Enlloc es veia res... El camí era net, amb son pedruscall que al clar de la lluna prenia tons blavencs, amb ses roderes molt fondes... deu passes endavant la massa enorme dels Boscassos es destacava negra i rúfola, sense una remor ni un moviment. En Pere mirava, mirava, sense veure res enlloc... L'Antonet començ

La molinera mirant pel forat del pany, sanglotava i sentint tota una riuada de llàgrimes que es tenyien amb sang de les esgarrapades, deia baix, ben baixet, com si pregués, bo i ullejant el seu marit plena d'amor: -No puc obrir-te, perque et faria més desgraciat... Magí del meu cor... no puc obrir-te perque et mataria... adeu Magí... tingues força compte dels fills d'aquesta borratxona... adeu Magí...; i va anar-se'n amb pas insegur, tirant petons pel forat del pany, i abraçant-se ella mateixa.

Em distreia, m'esperançava. Per això molts de dies, en comptes d'anar a estudi, m'aturava en mig del Pont de Pedra sobre l'Onyar, i, amb una peresa invencible, en un estat quasi d'inconsciència hi restava hores i més hores, recolzat a la barana, mirant, mirant, bevent vida, embadalint-me aconsolant-me.

No recordo gaires més detalls d'aquest bosc. Sols recordo que es parlava també del cel. En els punts on els arbres feien espai, es podia, mirant a dalt, veure el cel, sobre un hom. Sovint hi havia núvols, al cel; i alguna vegada, si mal no recordo, la donzella va mullar-se. M'he aturat al present incident perquè sembla resoldre'ns tota la qüestió del paisatge a la literatura.