United States or El Salvador ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però mediteu-les detingudament dalt d'un cim, mentre la vostra mirada s'esplaia resseguint el grandiós panorama, i la vostra imaginació endevina, més enllà, en l'invisible, terres i més terres plegant-se arrodonides sota la il·lusòria concavitat del cel. Sereu meravellats: el neguit d'un misteri etern, d'una ignorància eterna, d'un formidable enigma, passar

Aquella dona que estimava bojament, com es mostrava davant els homes! Ell que la creia un àngel, que per viure accedia a vestir-se de blanc i a restar quieta fent de model, potser pregant devegades sense moure'ls llavis, pregant pels seus pares, jaents darrera la llosa d'un ninxo que rebia la mirada del sol i la flaire de la mar!

El seu cor sempre copsava tristor... En Ferràn, els primers temps, romania amb la faç esllanguida, la mirada baixa i els llavis somorts, sense somriure que'ls fés descloure. El seu cor sempre copsava tristor, una tristor massa gran per a ell, una tristor que semblava cercar lloc en altres cors, perque tots els que'l veien s'entristien.

Eren ben boniques, les noies del Nideck: les unes s'enrojolaven d'alegria; d'altres aixecaven lentament llurs celles rosses que velaven una mirada d'atzur i jo m'estranyava de no haver encara reparat aquestes roses blanques, espellides sota les torrelles de l'antic casal. -Silenci!... exclam

Va callar el minyó; i la Malena, que s'havia oblidat del seu pare i del poal, va fer acció d' aixecar-se. Però una mirada embadalida d'en Biel la va deturar. -Que n'ets, de gopa! . -De debò?

Jo represento l'energia humana per una dona prima, feble... per la Mercè, saps? però d'una mirada que punxa, d'una mirada plena d'intel·ligència... Vina, vina. Quan en Ferràn fou a la cambra i va veure la estàtua, va cloure fortament els ulls i recul

PORCIA Jo no esculliría guiada únicament per la lleugera impressió d'una mirada de noia; ademés l'etzar a que est

I embadalit, abstret, quasi confós, anava resseguint amb la mirada el resplendent mobiliari quan tot d'una sent una veu vibrant i sonora, vinguda de les habitacions interiors, que cridava plena d'ira: -No he dit la corbata malva i rosa? ¿Doncs, què feu? Varen sentir-se passos apressats, com de gent qui s'afanya a complir un ordre. -I els guants corinti! Sentiu?

Però, tot contemplant el rostre embofegat i terrós de la seva dona, i el gran esllanguiment dels seus membres, i els tremolins que de tant en tant els sotragaven, i el seu esguard vidrós, va sentir que se li encomanava la temença, i va ficar-se d'una revolada a la casa per amagar el plor. Després, ja desfogat, va dirigir una mirada en l'aire i un prec al Cel.

A la fi, l'Andreu, més serè, arraulit rera del metge i alliberat de sa mirada, va esdevenir coratjós i cerc