United States or Dominican Republic ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però aquesta reivindicació de glòria fou una fallida: la major part dels minyons podien dir igual cosa, i això rebaixava massa de preu la distinció. El grup an

Els minyons endrapen precipitadament, asseguts de gairell a les cadires, amb les orelles al carrer i el mirar esbarriat: endrapen precipitadament, i se les esquitllen amb el darrer mos a la boca. El jai roman tot sol a la taula, llemugant, amb ses genives esqueixalades, les calaborques del capó.

La major part de les aventures consignades en aquest llibre succeïren de bo de bo; una o dues són experiments de la meva collita; la resta pertanyen a minyons que m'eren companys d'escola. Huck Finn és tret de la vida real; Tom Sawyer també, però no d'un individu: és una combinació de les característiques de tres nois que jo vaig conèixer; així és que pertany a l'orde arquitectònic compost.

-Ja ho crec! Després hi hagué una considerable pausa, durant la qual els minyons examinaren interiorment la matèria. Després Tom murmurà: -Escolteu, Hucky: que compteu que ens sent parlar, Hoss Williams? -És clar que . Si més no, el seu esperit. Tom, després d'una pausa: -Em plauria d'haver dit el senyor Williams. Però no he obrat altrament per cap mala cosa: tothom li diu Hoss.

-De pressa, minyons! Anem cap a la tenda! va exclamar Tom.

«Conec un Putxinel·li», digué la Lluna, «El públic esclata en cridòries tot seguit que el veu. Cada un de sos moviments és tan còmic, que tota la sala braola quan ell es mostra. És sa personalitat això que els fa riure, i no pas el seu art. Fins i tot quan era petit, i jugava amb els altres minyons, ja era un Putxinel·li. La natura el féu únic: li don

Dos o tres minuts després, l'home assassinat, el cadàver embolcallat en la flassada, el taüt sense tapadora i la tomba oberta romanien sota l'única inspecció de la lluna. El silenci, aiximateix, era altra vegada absolut. Els dos minyons anaven, corre que correràs, cap al poblet, muts d'horror.

El dimarts els minyons tingueren la mateixa pega. El dimecres igual. Però la nit del dijous era més prometedora. Tom llisc

-Oh! Quin home n'hi ha, de vostè! deia nerviosament en Llissàs, encarant-se amb en Montbrió. -Tant de vingués a nostra terra, que encara faríem quelcom de profit. Jo començo a ésser vell i valc poca cosa, mes amb vostè encara hi arriscaria una valenta campanyada.. i aquí un floret de minyons que jo li jur que ja dansarien darrera seu.

-Vinga la teca, minyons! ¡El vinet prop meu, que som amics de petits! -Ei! ves que la mixa no t'agafi! -Que et creus que sóc un ratolí? -La cassola! a la orden! va fer un dels seguidors que havia fet la campanya de Cuba.